Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Tall Qārah-Quzaq
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la vall superior de l’Eufrates (Síria), a una trentena de quilòmetres de la frontera turca.
Ha estat excavat entre el 1989 i el 1994 per Gregorio del Olmo, en el si de la missió de la Universitat de Barcelona a Síria, a la zona de salvament afectada per la presa de Tišrin Es tracta d’un poblat i una necròpoli de l’edat del bronze antic i mitjà, que inicià la seva ocupació vers el 2900 aC Hom hi ha documentat un dels temples construït amb antes més antic de Síria A l’època romanobizantina s’hi bastí un assentament i a l’època islàmica l’indret fou emprat com a cementiri
Xuzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada al S del llac Weishan, enmig d’una regió de turons, és un centre de comunicacions important entre els quatre sheng de Jiangsu, Shandong, Henan i Anhui Les mines de ferro de Liugonyi explotades ja sota la dinastia Han, situades a una trentena de quilòmetres, al N, com també les mines de carbó dels voltants de la ciutat, n’han fet un centre industrial important indústries siderúrgiques i mecàniques Hom l’anomena també Tongshan , nom del xian administratiu on és situada la ciutat Lloc estratègic, ha estat escenari de nombroses batalles, de les quals es destaquen la del 1938…
poblat talaiòtic de s’Illot
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic del terme muncipal de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca).
Situat molt a prop de la mar, a tocar de la desembocadura del torrent de ca n'Amer, és un dels poblats talaiòtics més ben conservats de l’illa, i un dels més ben investigats, per una missió de la Universitat de Magdeburg Hi destaca un gran talaiot esglaonat, construït, segurament per raons de caràcter religiós, damunt d’una cova amb una font d’aigua dolça Una gran muralla ciclòpia, de traçat ovalat, de la qual es conserva aproximadament la meitat uns 117 m protegia poc més d’una trentena de cases, a més de dos petits santuaris amb planta de ferradura i un segon talaiot Ha donat la més antiga…
Mauna Loa
Volcà
Volcà en activitat de les illes Hawaii (4.168 m).
És el volcà més gran del món, i un dels més actius Situat al centre de l’illa homònima, n’ocupa aproximadament la meitat de la superfície Des del fons del mar, s’eleva 9 km, dels quals poc més de quatre són emergits El cim és escapçat i forma la caldera de Moku‘āweoweo, de 15 km 2 i una profunditat de gairebé 200 m Hi tenen lloc la majoria de les erupcions Ocupa la major part del Hawaii Volcanoes National Park 1961, on hi ha també el volcà Kilauea , a uns 40 km de distància La primera erupció documentada és del 1843, i des d’aleshores n’hi ha hagut una trentena Les del 1880-81, 1855-56, 1950…
alts del Golan
Altiplà
Altiplà de l’extrem SW de Síria, a l’E del Jordà i de la mar de Galilea.
Sota domini turc durant quatre segles, després de la Primera Guerra Mundial passaren al territori de Síria administrat per França Acabada la Segona Guerra Mundial, s’integraren a la República de Síria Fortificats en part per aquesta 1949, foren ocupats per Israel 1967-74 arran de la tercera guerra araboisraeliana i, pel seu valor estratègic, l’estat d’Israel convertí la zona en un contrafort defensiu de primer ordre en el conflicte que manté amb la veïna Síria El 1974 un acord entre Síria i Israel feu que l’ONU hi enviés forces, les quals s’…
Santa Maria de Tauladells

Restes de Santa Maria de Tauladells
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Monestir
Antic monestir del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà…
Formiguera
Municipi i cap de la comarca del Capcir, estès entre el pic Peric (2 870 m), al NE del massís del Carlit, i el coll de Censà, límit amb les Garrotxes del Conflent.
El terme és drenat per l’Aude límit amb el terme de Ral, que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura emissari dels estanys de Camporrells i de Galba límit amb els termes de Font-rabiosa o de Puigbalador Una gran part del terme és boscada les Pinetoses, a la vall de Galba bac de les Planes, a la de Lladura A la part més baixa del terme hi ha una gran zona de pastures comunals, a més d’extensos prats de dall, destinats al bestiar boví, principal activitat econòmica del municipi hi ha una cooperativa lletera, juntament amb l’explotació del bosc serradores Els…
Fígols d’Organyà

Fígols d’Organyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi de Fígols i Alinyà, situat a l’esquerra del Segre, a 602 m d’altitud, davant per davant d’Organyà, a l’altra riba, i a la dreta del torrent de Fígols, afluent del Segre.
El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles rectangulars…
la Murtra

Vista exterior de Sant Jeroni de la Murtra
© lamurtra.cat
Monestir
Monestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l’orde de sant Jeroni, situat dins el terme municipal de Badalona (Barcelonès), al peu de la serralada de Marina.
Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals, allegant la…
aeroport de Son Sant Joan
Aeronàutica
Aeroport de Palma (Mallorca), al NE des Coll d’en Rabassa i al N de Can Pastilla.
Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren exclusivament aquest darrer, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina