Resultats de la cerca

Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins Arezzano A…

El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas Guadiana l’est anava en línia gairebé recta d' Ossigi Menjíbar a Urci golf d’Almeria, de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri Granada, i fora, Castulo Cazlona i Acci Guadix El límit oest era el Guadiana Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior , i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d' Eliocroca Llorca Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’arquebisbat d'…

L’exèrcit romà hi fou completament derrotat pels cartaginesos l’any 212 o 211 aC, i hi foren morts els caps romans, els germans Publi i Gneu Escipió Tingueren importància les seves mines d’argent

La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…

La geografia L’oest, l’ocupen les muntanyes que reuneixen l’altiplà d’Armènia amb Anatòlia És un país muntanyós, que culmina als 5 165 m en el mont Ararat, de constitució volcànica i on no són rars els terratrèmols, amb predomini de conques endorreiques, la més gran de les quals és la del llac Van La regió és drenada per l’Araxes i el curs alt de l’Eufrates i el Murai, que són aprofitats per a produir energia hidroelèctrica A causa de la seva altitud, el clima hi és continental, amb estius calorosos i secs i hiverns freds la pluviositat hi és escassa La història Llevat de cites…

El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…

La geografia La part plana del municipi és constituïda per dipòsits alluvials, quaternaris les zones muntanyoses, en part aïllades, situades sobretot al NW i al S del terme, són formades de materials calcaris mesozoics, que a l’extrem meridional són en contacte amb les laves traquítiques del Logudor Diversos cims ultrapassen els 300 m el més elevat és el mont Dolla 437 De S a N, el litoral es desplega en una costa d’uns 90 km, des del cap de Pòllina fins passada la punta de la Guixera, on hi ha una setena part de platges i la resta és rocosa La primera part, fins a la ciutat de l’Alguer, té…

El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…