Resultats de la cerca

És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m 2 Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC

El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu es fa més suau, i forma la plana o vall d’Énguera , de 200-300 m alt, que s’…

La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…

Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…

La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals un raiguer o glacis va…

Situació i presentació Per l’interior els límits són amb Cabrils N-NW i amb Vilassar de Dalt W la partió amb aquests termes segueix gairebé l’històric camí ral o camí del Mig, que possiblement segueix el traçat de l’antiga Strata Francisca o camí dels francesos i el seu precursor, la Via Augusta dels romans La vila de Vilassar de Mar, cap de municipi i únic nucli de població, és al punt més sortint de la costa de llevant entre el cap Aspre de Calella i Montjuïc Les rieres de Cabrils i de Vilassar, que desemboquen a la mar, són els accidents geogràfics més destacats del municipi Pel que fa a…

Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…

Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb el terme d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els municipis de Sant…