Resultats de la cerca

La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons…

Acabat de construir el 1998 al terme municipal de Xest, prop de València, acull proves de motociclisme i automobilisme Amb una longitud de 4 000 m i una concepció arquitectònica propera als circuits ovals dels Estats Units, té una capacitat per a 90 000 espectadors

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície de conreu abasta 1240 ha,…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…

La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera

Fou donada el 1274 per Jaume I a Andreu d’Albalat, bisbe de València Des d’aleshores fou una baronia de la mitra valenciana

En el límit del Regne de València establert per Jaume I el 1238, restà a la banda valenciana, però poc temps després la demarcació fou novament establerta just a l’E de la vila

Passà als Pardo de la Casta, barons d’Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi