Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
el Vinyet

El santuari del Vinyet, d’estil neoclàssic, situat a ponent de la vila de Sitges
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià, situat a ponent de la vila de Sitges (Garraf), proper a la mar, envoltat d’una pineda i zona residencial, que rep el nom del Vinyet
.
És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars
el Vinyet
Santuari
Antic santuari de la Mare de Déu del Vinyet, del municipi de Tarragona (Tarragonès), al límit amb l’antic terme de la Canonja, dins la partida del clot del Vinyet
.
Fou destruït el 1644, durant la guerra dels Segadors
Mare de Déu del Vinyet
Ermita
Edifici històric del municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès).
coll Blanc
Collada
Antic coll del pla de Barcelona, entre els termes de l’Hospitalet de Llobregat i de Barcelona, actualment amagat per les edificacions del barri de Collblanc
.
Era el límit meridional de l’hort i vinyet de Barcelona
riera Blanca
Riera
Antic curs d’aigua del pla de Barcelona format al vessant de marina de Sant Pere Màrtir.
Rep les aigües del torrent d’Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc El seu curs baix és el límit entre els termes de l’Hospitalet de Llobregat i de Barcelona Sants i de l’antic hort i vinyet de Barcelona
Alpicat
Partida
Partida del terme municipal de Lleida, al límit amb el de Vilanova d’Alpicat.
Antic vinyet fins al final del s XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat , construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana que hi arriba a través de la séquia del Cap, destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat hi ha també unes piscines públiques
el Fondó de les Neus
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, en un corredor longitudinal de les serralades Subbètiques murcianovalencianes.
El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i destaca el…
Santa Maria del Camí
Santa Maria del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Comprèn tres sectors el primer s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Tramuntana puig de son Agulla, 503 m alt i culmina al puig de na Marit 666 m i a la mola de Lluc Entre aquesta i la serra d’Alfàbia, se situa la vall d’Orient on neix el torrent de Coanegra anomenat en el seu primer tram torrent des Freu , afluent del torrent Gros, que drena el terme cap a la badia de Palma El segon sector és el Raiguer, que trenca el pendent del peu de muntanya Ací els materials són més recents quaternaris i fragments de miocènics i donen sòls profunds, que han atret els conreus i la…
territori de Barcelona
Territori sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona.
Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc,…