Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Xi’an
Exèrcit de soldats de terracota trobat a la tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del sheng de Shaanxi, Xina, i de la regió del Nord-oest.
Situada al vessant septentrional del Qin Ling, dins la fossa tectònica del Wei He, en el seu aiguabarreig amb el Huang He, és un important centre comercial i un mercat agrícola te, opi, arròs, blat de moro, tabac, etc Té importants indústries tèxtils cotó, d’equipaments elèctrics, de maquinària i oleícoles Prop de la ciutat hi ha innombrables restes de les antigues capitals imperials de Chang An, Qing i Tang El 1974 hi fou descoberta la tomba de Zheng, fundador de la dinastia Qing, envoltada de milers de guerrers de terracota, de mides naturals
Xi Jiang
Riu
Riu de la Xina meridional (2.100 km).
Format a Guiping, al zizhiqu de Guangxi Shuang, per la confluència del Hongshui He i el Yu Jiang, que neixen al Yunnan oriental Flueix en direcció E, travessa Wuzhou i penetra a la plana de Guangdong, on es divideix en nombroses branques i forma un gran delta abans de desembocar a la mar de la Xina Meridional, entre Hong Kong i Macau Una d’aquestes branques rep l’aigua del Bei Jiang i dona origen al riu de Canton, mentre que la massa principal d’aigües desguassa al delta de Canton i, sobretot, a l’W de Macau Té un cabal de 8700 m 3 /s, i n'ateny 59000 durant la crescuda És navegable des de…
Caen
Caen Església romànica de la Trinité (s XI, restaurada al s XIX)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del departament de Calvados, a la Baixa Normandia, França, situada vora l’Orne.
Situada al centre de la Campagne de Caen , la seva importància és deguda a la proximitat de jaciments de ferro May, Saint André, Maltot, Bully, que l’han convertida en un nucli industrial foneries, metallúrgia, indústria tèxtil El canal de l’Orne la uneix amb el seu avantport, Ouistreham Centre d’ensenyament superior Université de Caen, fundada el 1432 La ciutat posseeix notables mostres d’arquitectura medieval normanda, malgrat les destruccions sofertes pels bombardeigs del 1944 Conserva les esglésies romàniques de Saint-Étienne de l’Abbaye-aux-Hommes i de la Trinité de l’Abbaye-aux-Dames,…
Westminster
Exterior de l’abadia de Westminster, segles XI-XIII, a Londres
© Corel Professional Photos
Barri
Antiga ciutat anglesa del Middlesex, que constitueix un barri central de Londres.
Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor Administrativament, el barri…
Castellrosselló
Vista de la torre (s XIII) i de l’església romànica (ss XI-XII) de Castellrosselló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perpinyà (Rosselló), a l’E de la ciutat, a la dreta de la Tet.
És l’emplaçament de l’antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio 927, del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990 Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del s XI Al darrer quart del s XIII la senyoria passà, per casament, a una línia…
San Miguel de Aralar
Santuari
Santuari, d’estil romànic (segle XI), situat a la muntanya d’Aralar, a Navarra.
És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí
Pisa
La Piazza del Duomo, amb la catedral, dels segles XI i XII i la torre inclinada, començada el 1173 i acabada al segle XIV
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Antic port medieval situat a la vora de l’Arno, a uns 12 km de la desembocadura, al centre d’una àmplia plana alluvial, conserva encara el paper de nus de comunicacions Juntament amb una tradicional artesania, té indústries tèxtils, farmacèutiques i del vidre Té aeroport internacional Ciutat d’origen discutit, tingué importància ja en època romana La dominació d’ostrogots i llombards en retardà el desenvolupament, ja que, arrossegant-la en llurs enfrontaments amb Bizanci, tallà les seves relacions comercials amb l’Orient i, mentre els ports de la Itàlia meridional florien sota el domini…
jutjat de Càller
Història
Jutjat de Sardenya, un dels quatre en què es dividia l’illa des del s XI.
Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al s XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes
casal d’Olivet
Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
monestir de Sant Jaume de Frontanyà
Capçalera de l’església del monestir de Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana fundada a l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), erigida a la fi del segle XI.
L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses finestres de doble esqueixada…