Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
la Martina
Aspecte actual de la Martina (Castellfollit de Riubregós)
© Isidre Suñé
Masia
Casal del municipi de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
Originàriament de pedra i de planta quadrangular, ha sofert nombroses ampliacions i modificacions al llarg dels anys
les Viles
Masia
Important masia del municipi de Rupit i Pruit (Osona), dins l’antic terme de Pruit, als vessants orientals de Collsacabra, prop de l’antiga església sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, dita popularment de les Viles .
És un gran casal, amb moltes ampliacions, documentat des del 1117 Prop dels fonaments de la casa s’han trobat restes romanes
torre de Ca n’Altimira

Torre de Ca n’Altimira
JoMV (CC BY-NC)
Torre de guaita i de defensa dels segles XI-XII del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), al costat del cementiri i propera al castell de Barberà, al marge esquerre del Ripoll.
Declarada bé cultural d’interès nacional, la torre quedà al descobert arran de l’enderrocament l’any 1972 de la masia de Ca n’Altimira, construïda al segle XVI amb successives ampliacions fins el segle XX
santuari dels Munts
El santuari dels Munts
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular
Carpesa
Poble
Poble (carpesans) del municipi de València, en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet.
Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució 1312, al de Montesa, fins el segle XIX La carta de poblament és del 1252 Formà part de la batllia de Montcada Fou annexat a València el 1898 L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions
Surroca

Església de Sant Martí de Surroca
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.236 m alt.) del municipi d’Ogassa (Ripollès) .
Anomenat també Surroca de Dalt , en oposició al nucli de Surroca de Baix o Surroca d’Ogassa , situat uns 3 km al S, és centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca F fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors
Palazzo Pitti

Interior del Palazzo Pitti
© Fototeca.cat - Corel
Palau
Palau construït a Florència sobre un disseny de Brunelleschi (s XV) per encàrrec del comerciant Lucca Pitti.
Arruïnada aquesta família, els Mèdici continuaren les obres, dirigides per Ammanati 1558-70 Sofrí posteriors ampliacions És un dels models bàsics de la tipologia del palau florentí Conté la Galleria Pitti , basada en les riquíssimes colleccions d’obres d’art de Cosme II i Ferran II de Toscana, enriquides després per altres membres de les famílies Mèdici i Lorena obres mestres de Filippo Lippi, Rafael, Adel Sarto, Ticià, Rubens, Caravaggio, Velázquez, Ribera, etc Conté també els antics Appartamenti Reali, el Museo degli Argenti i la Galleria d’Arte Moderna, fundada el 1860 pel…
aeroport de Sant Lluís
Aeronàutica
Antic aeroport de Menorca, situat a 3 km de Maó, a mig camí d’aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l’aviació esportiva i turística interior.
Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial Actualment hi radica l’Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives…
Jaén
Panoràmica de Jaén amb la catedral al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Andalusia, drenat pel riu Guadalbullón, capital de la província homònima i d’una rica comarca agrària.
Principal centre olivarer de la península Ibèrica És centre d'àrea comercial i el mercat més important de l'alt Guadalquivir Sembla correspondre a l'antiga Aungi Conquerida pels musulmans, depengué del califat de Còrdova, i posteriorment de la taifa de Sevilla i de Granada El 1246 Muḥammad ibn al'Aḥmar l'hagué de cedir a Ferran III de Castella per un pacte de vassallatge Deprimida econòmicament i demogràficament a partir del segle XIX, el 1953 fou objecte d'un pla de desenvolupament Entre els monuments es destaquen els banys àrabs segle XI, el castell de Santa Catalina segles XIII-XIV i la…
son Marroig
Possessió del terme de Deià (Mallorca).
Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina