Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Xiangfan
Ciutat
Ciutat del sheng de Hubei, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a l’aiguabarreig del Han Shui i el Bai He, és un important centre comercial i industrial indústries alimentàries, tèxtils i del vidre El municipi fou creat l’any 1950 per la unió de Fancheng centre comercial i port fluvial i Xiangyang centre administratiu, polític i cultural
Shashi
Ciutat
Ciutat del sheng de Hubei, Xina, a la regió del Centre-sud.
Port fluvial a la vora N del Iang-Tsé i prop del llac de Chang Hu Antic centre de comunicacions obert al comerç exterior el 1896, s’expandí com a centre comercial i port de transbordament de mercaderies Exporta cotó, gra, llegums i greixos vegetals Té filatura i teixits de cotó, farines, productes químics i manufactura del vidre i del paper
Hunan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud, al S de la de Hubei.
La capital es Changsha És una regió muntanyosa, excepte al NE, on hi ha una plana alluvial Els rius Siang i Yuang són els més importants, i a llur vora se situen les poblacions més grans Hi ha conreus de blat, arròs, te, cotó i taronges, i jaciments de ferro, carbó, mercuri, antimoni i manganès Els mercats resten lligats per una comunicació fluvial intensa Té indústries tèxtils cotó, mecàniques, manufactures de fusta i vidre
Guiyang
Ciutat
Capital del sheng de Guizhou, Xina, a la regió del Sud-oest.
És situada a la vora del Nanming He, tributari del Iang-Tsé El fet d’ésser centre de vies de comunicació hi afavoreix el creixement industrial Hi ha una gran planta siderúrgica que subministra acers a la indústria local de fabricació de maquinària i eines Té jaciments de bauxita al N de la ciutat, la qual ha esdevingut darrerament un important centre de producció d’alumini Té indústria química productora d’adobs, fabricació de pneumàtics, productes tèxtils, vidre, paper i altres articles de consum És centre cultural, amb universitat
Shandong
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió de l’Est.
La capital és Jinan És format per la península de Shandong i les terres planes que envolten el curs baix del Huang He, que travessa la província en direcció SW-NE El N i l’W són plans, mentre que el S i l’E són muntanyosos, però dividits per la plana de Weifang al centre hi ha la muntanya sagrada de Taishan Clima temperat a la costa i semicontinental a l’interior, amb precipitacions principalment d’estiu A l’E té importants reserves de carbó Boshan, Zichuan i Zhucheng, ferro, bauxita i caolí És la quarta província més poblada de la Xina 562 h/km 2 1993 Produeix blat, mill, kaoliang , blat de…
Shanghai
© B. Llebaria
Ciutat
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l’E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l’Est.
Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del Huangpu, al…
Turquia
Estat
Estat de l’Àsia i part d’Europa, que comprèn la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part de l’Armènia històrica, una petita part de Mesopotàmia i una fracció de la Tràcia, a la part europea; limita al N amb la mar Negra, a l’E amb Geòrgia, Armènia i l’Iran, al S amb l’Iraq, Síria i la mar Mediterrània i a l’W amb Grècia i al NW amb Bulgària, entre la Turquia europea i l’asiàtica hi ha la mar de Màrmara, amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels; la capital és Ankara.
La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…
Xina
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…
Àsia
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…