Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967…
Harbin
Ciutat
Capital del sheng de Heilongjiang, a la Manxúria, Xina.
És un important centre comercial i un nucli industrial indústria alimentària, tèxtil, química, mecànica, elèctrica, del ciment, situat a la vora del Sungari, on té un port fluvial molt actiu És també un nus de comunicacions ferroviàries, i té aeroport
Fuzhou
Ciutat
Capital del sheng de Fujian, a l’E de la Xina, a l’estuari del riu Min, prop de l’estret de Taiwan.
Antic centre d’exportació de te, càmfora i laca, és actualment un important i actiu centre comercial i un nucli industrial amb fàbriques de motors, installacions siderúrgiques, matèries plàstiques, construcció naval, indústria sucrera, paper, laca, fusta i cuir Centre de comunicacions port i aeroport Centre d’ensenyament superior
Changsha
Ciutat
Capital del sheng de Hunan, a la regió del Centre-sud, Xina, situada a la vora del riu Xiang.
Centre comercial d’una regió agrícola cotó, arròs, te i minera antimoni, coure, zinc, carbó Nucli industrial tèxtil cotó i seda, metallúrgic, alimentari, de maquinària, de material de construcció Centre d’ensenyament superior Universitat de Hunan, fundada el 1959, i escola d’enginyeria de Changsha Té port fluvial i aeroport
Baotou
Ciutat
Ciutat de la regió autònoma de la Mongòlia Interior, a la Xina.
Situada a la vora del Huang He, és el centre comercial i el nucli industrial més important de tota la Mongòlia Interior destaca sobretot per la indústria siderúrgica, alimentada pel ferro i pel carbó de les mines properes, i en segon lloc per les seves indústries tèxtils, químiques, alimentàries i de maquinària Antic centre del comerç de caravanes, el transport de mercaderies es fa avui per ferrocarril Entroncament de carreteres i aeroport
Chongqing
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, a la regió del Sud-oest, Xina, situada a la vora del riu Iang-Tsé, a la confluència amb el riu Jialing.
La ciutat és un centre comercial i port fluvial de primera categoria, principal punt d’exportació dels productes de la província És també un nucli industrial siderúrgia, indústries tèxtils seda i cotó, químiques adobs i alimentàries Centre d’ensenyament superior Universitat de Chongqing Aeroport Coneguda ja al s IV aC, quan era la capital del regne de Pah Fou la seu de nombrosos aixecaments en contra del govern central El 1891, pel tractat de Pequín, el seu port s’obrí al comerç estranger i es desenvolupà com a centre comercial Fou capital de la Xina del 1938 al 1945
Chengdu
Ciutat
Ciutat de la regió del Sud-oest, Xina, capital del sheng de Sichuan.
Situada al peu del Tibet oriental, a la vora del riu Min Constitueix el centre d’un àmplia zona de regadiu, que des del primer millenni aC ha convertit aquesta regió en una de les més fèrtils de la Xina És un centre comercial i té indústria alimentària refineries de sucre, mecànica, tèxtil seda, cotó, d’artesania del jade, bambú i fusta La Universitat de Sichuan hi fou fundada l’any 1968 La ciutat és formada per tres sectors, disposats en forma concèntrica i abans separats per muralles la ciutat imperial, que n’ocupa el centre, i, a continuació, la ciutat nova i la ciutat…
Shenzhen
Ciutat
Ciutat del sheng de Guangdong, Xina, situada al llarg de la costa de la mar de la Xina Meridional, al N de Hong Kong.
L’aglomeració ocupa gairebé 2000 km 2 i els districtes centrals tenen una població de poc menys de quatre milions d’habitants Declarada Zona Econòmica Especial pel govern xinès el 1980, el seu creixement extraordinari, tant demogràfic gràcies a una forta immigració passà en només trenta anys d’uns 300000 habitants a més de 10 milions, com en la renda per habitant actualment la més alta de la Xina l’han convertida en un exemple per a l’establiment d’altres zones especials al país Un dels punts neuràlgics de la inversió estrangera a la Xina, la indústria inclou sectors molt diversos…
Pequín
La Ciutat Prohibida de Pequín, a la Xina
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Xina, i la Regió del Nord, forma amb els suburbis una municipalitat especial, que és una unitat administrativa com el sheng, sota l’autoritat directa del govern.
Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos nuclis estan…
Vilobí d’Onyar
Vilobí d’Onyar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a banda i banda de l’Onyar, en un territori pla, al sector septentrional de la depressió selvatana.
Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…