Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Ladākh
© Fototeca.cat
Regió
Regió del Caixmir, dividida entre l’Índia, el Pakistan i la Xina.
És una plana ondulada travessada pel curs superior de l’Indus i envoltada per les serralades de l’Indus i de Zāskār al S, i el Karakoram al N La ciutat més important és Leh A l’Índia, fins el 2019 formà part de l’estat de Jammu i Caixmir, del qual fou segregat per constituir el territori de la Unió de Ladākh Al Pakistan i a la Xina ,forma demarcacions especials reclamades per l’Índia El 1962 hi tingué lloc una breu guerra entre l'Índia i la Xina després de la qual l'Índia perdé un sector del territori L'enfrontament armat entre ambdós estats tornà a…
Adar
© Fototeca.cat
Despoblat
Antic terme rural, despoblat, agregat al municipi de Llardecans (Segrià).
Al capdamunt de la vall d’Adar , capçalera de la vall de Carratalà , es troben les viles de Maials i de Llardecans
Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca…
Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que…
Vinfaro
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Alfés (Segrià), al N del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat
canal d’Aragó i Catalunya
© Fototeca.cat
Canal de regatge
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.
Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…
Shanghai
© B. Llebaria
Ciutat
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l’E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l’Est.
Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del…
canal d’Urgell
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la…
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina