Resultats de la cerca

Situada a la vora del riu Sungari, es comunica amb ciutats com Harbin i Ilan, com també amb els rius Amur i Wussuli Jiang Durant l’ocupació japonesa dels anys 1931-32 es convertí en centre administratiu del govern de Mansokuo i capital de la província de Sanjiang Posteriorment hi foren explotats els recursos de carbó de les mines properes Actualment és una ciutat industrial, amb construcció de maquinària per a l’agricultura i la mineria, adobs químics, plàstics, polpa de fusta i pasta de paper, amb una de les indústries papereres més grans de la Xina, i refineria sucrera

Via de comunicació entre la Xina occidental i el Kazakhstan, desemboca en forma de delta

Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els llacs de la riba…

La capital es Changsha És una regió muntanyosa, excepte al NE, on hi ha una plana alluvial Els rius Siang i Yuang són els més importants, i a llur vora se situen les poblacions més grans Hi ha conreus de blat, arròs, te, cotó i taronges, i jaciments de ferro, carbó, mercuri, antimoni i manganès Els mercats resten lligats per una comunicació fluvial intensa Té indústries tèxtils cotó, mecàniques, manufactures de fusta i vidre

La capital és Wuhan Hom hi distingeix dues parts una de muntanyosa, a l’W, i una altra de plana, amb molts llacs i braços de riu, travessada pel riu Iang-Tsé i el seu afluent el Han, a l’E Als vessants muntanyosos hom conrea el te, mentre que a la plana el conreu dominant és l’arròs Hi ha importants jaciments de ferro El ferrocarril Pequín-Canton i el riu Iang-Tsé són les principals vies de comunicació La indústria es concentra al voltant de la capital

Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800…

És situada a la vora dreta del riu Huai He i prop d’importants centrals elèctriques i de mines de carbó

Situada al límit meridional del desert de Gobi, és un mercat freqüentat per nòmades Centre comercial, administratiu i industrial Centre d’ensenyament superior

Ocupa una depressió pantanosa, d’entre 2 i 4 m de profunditat El principal immissari és el Tarim La regió desèrtica del nord és centre d’experiències nuclears

La ciutat és un centre comercial i port fluvial de primera categoria, principal punt d’exportació dels productes de la província És també un nucli industrial siderúrgia, indústries tèxtils seda i cotó, químiques adobs i alimentàries Centre d’ensenyament superior Universitat de Chongqing Aeroport Coneguda ja al s IV aC, quan era la capital del regne de Pah Fou la seu de nombrosos aixecaments en contra del govern central El 1891, pel tractat de Pequín, el seu port s’obrí al comerç estranger i es desenvolupà com a centre comercial Fou capital de la Xina del 1938 al 1945