Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Gansu
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest, que limita amb Mongòlia.
La capital és Lanzhou El 1954 li fou annexada la província de Ningxia 66 400 km 2 És una regió muntanyosa de clima continental, amb hiverns molt rigorosos i amb precipitacions escasses, que disminueixen de SE a NW Hom hi distingeix diverses regions l’oriental, que s’estén pel curs mitjà del Huang He, formada per altiplans de loess , on hom conrea blat, arròs, mill, cotó i tabac i on hi ha Lanzhou, actiu centre comercial que es beneficia de la carretera que des de Mongòlia es dirigeix al Tibet i l’occidental, regió semidesèrtica que s’estén al peu de les muntanyes de…
Tanglha
Serralada
Sistema muntanyós de l’Àsia centromeridional, a la regió W de la Xina.
Assoleix altituds superiors a 4 000 m, i s’estén d’E a W uns 500 km Hi neixen tres grans rius asiàtics el Iang-Tsé, el Mekong i el Saluen
Tai Hu
Llac
Llac de la Xina oriental, a l’W de Xangai, a cavall dels sheng de Jiangsu i Zhejiang.
S'estén a la plana alluvial al S del Iang-Tsé Té nombroses illes, on hi ha jaciments de carbó És unit amb el Yun He A les seves ribes hi ha les ciutats de Wujiang i Wuxi
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian
Alag Šan Gobi
Desert
Sector meridional del desert del Gobi, a l’Àsia central, a la província autònoma de Ningxia, Xina.
És un desert que s’estén des de la serralada d’Alag Šan, que el separa de la vall del riu Chatan Gol riu Groc, fins a l’Edzen Gol És habitat per la tribu mongol occidental dels Alag Šan Eleut Ölöt i els Edzen torgot, ramaders nòmades que exploten el llac Kilantai per extreure'n la sal
Zhejiang
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió de l’Est.
La capital és Hangzhou Territori costaner a la mar de la Xina Oriental, s’estén al S del delta del Iang-Tsé És una regió muntanyosa accidentada per diverses serralades que no superen els 2000 m Huang Xiangxia Ling, Guacang, Tiaimu i regada pel Fuchun Només el N és pla, ja que forma part de la plana alluvial del Iang-Tsé, on hi ha el golf de Hangzhou Produeix arròs, cotó, soia i te Hi ha ramaderia i pesca Té mines de carbó i salines i indústries tèxtils, del paper i del calçat, sobretot a la capital, i a Ningbo Yinxian
golf de Tonquín

Vista de la badia de Ha Long, Vietnam
© Anna Díez
Golf marí
Golf de la mar de la Xina Meridional, situat entre les costes vietnamites de l’Annam septentrional i de Tonquín i les costes xineses de Guangdong fins a la península de Leizhou i l’illa de Hainan.
Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan habitades, però la badia…
Gobi
Desert
Vasta regió desèrtica de l’Àsia oriental, que s’estén pel S de Mongòlia i pel N de la Xina.
És un altiplà cobert per dunes i pedregams i limitat per muntanyes, amb una altitud de 800 a 1 000 m Per la seva situació, és un desert fred i d’una gran aridesa, de clima continental rigorós, amb temperatures mitjanes de -15°C al gener i 25°C al juliol, i pluges estivals coempreses entre els 100 i els 200 mm anuals L’escassa població 0,3 h/km 2 es concentra al voltant dels nombrosos oasis, però la majoria dels habitants són nòmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells És travessat pel ferrocarril que uneix Ulaanbaatar amb Pequín, i les antigues rutes de les caravanes s’…
Mongòlia Interior
Divisió administrativa
Regió autònoma (zizhiqu) de la Xina, a la regió del Nord-est.
La capital és Hohhot S’estén pel SE de Mongòlia És una regió àrida en la qual predomina l’estepa, interrompuda per deserts de sorra i pedres contraforts del Gobi i per prats i boscs al NE vessants del Khingan El centre és travessat pel gran meandre del curs mitjà del Huang He El clima hi és rigorós, amb grans amplituds tèrmiques diàries i estacionals i escasses precipitacions La població, escassa , és predominantment mongol, dedicada a la ramaderia nòmada cabres, ovelles, cavalls i camells Actualment, però, hom intenta d’assentar els ramaders creant bases permanents de pastures…
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m