Resultats de la cerca

La capital és Hohhot S’estén pel SE de Mongòlia És una regió àrida en la qual predomina l’estepa, interrompuda per deserts de sorra i pedres contraforts del Gobi i per prats i boscs al NE vessants del Khingan El centre és travessat pel gran meandre del curs mitjà del Huang He El clima hi és rigorós, amb grans amplituds tèrmiques diàries i estacionals i escasses precipitacions La població, escassa , és predominantment mongol, dedicada a la ramaderia nòmada cabres, ovelles, cavalls i camells Actualment, però, hom intenta d’assentar els ramaders creant bases permanents de pastures Els conreus…

És un important centre de comunicacions ferroviàries, a la línia que cap al nord enllaça amb Ulaanbaatar República de Mongòlia i les línies del Transsiberià i també amb la línia de Pequín-Baotou Té indústria basada en la producció agrícola elaboració de productes vegetals i carns, extracció d’olis, producció de llanes

Situat a 539 m d’altura, hi desemboquen els rius Kerulen , per l’oest, i l’Orxon, pel sud, que neixen a Mongòlia

Situada a la vora del Huang He, és el centre comercial i el nucli industrial més important de tota la Mongòlia Interior destaca sobretot per la indústria siderúrgica, alimentada pel ferro i pel carbó de les mines properes, i en segon lloc per les seves indústries tèxtils, químiques, alimentàries i de maquinària Antic centre del comerç de caravanes, el transport de mercaderies es fa avui per ferrocarril Entroncament de carreteres i aeroport

La capital és Lanzhou El 1954 li fou annexada la província de Ningxia 66 400 km 2 És una regió muntanyosa de clima continental, amb hiverns molt rigorosos i amb precipitacions escasses, que disminueixen de SE a NW Hom hi distingeix diverses regions l’oriental, que s’estén pel curs mitjà del Huang He, formada per altiplans de loess , on hom conrea blat, arròs, mill, cotó i tabac i on hi ha Lanzhou, actiu centre comercial que es beneficia de la carretera que des de Mongòlia es dirigeix al Tibet i l’occidental, regió semidesèrtica que s’estén al peu de les muntanyes de Nan Shan, amb rics oasis…

Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou

La part septentrional, semidesèrtica, pertanyent a la Mongòlia Interior, és la terra dels ordos , pastors nòmades de raça mongòlica que donaren nom a la totalitat del país llur cultura remunta al s VIII aC Entre les peces artístiques trobades cal esmentar els mànecs de punyal amb caps d’animal, les figures animals de bronze, les plaques calades amb escenes de lluites de feres i els grups humans amb motius eròtics És possible de considerar l’art dels ordos com una mena de pont entre el grafisme xinès i la cultura de Tagar

Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu