Resultats de la cerca
Es mostren 22369 resultats
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà definitivament al…
Collesalvetti
Ciutat
Ciutat de la província de Liorna, a la Toscana, Itàlia.
Centre agrícola de la plana de Pisa
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
Cesena
Ciutat
Ciutat de la província de Forlì, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada a la vora del riu Savio.
Nucli industrial refineries de sofre i sucre i centre comercial Municipi romà Caesena , caigué sota el domini bizantí Incorporada a les possessions de l’Església al segle X, esdevingué ciutat lliure al segle XI El 1379 passà al poder dels Malatesta Novament, formà part dels Estats Pontificis del 1466 al 1859, que s’integrà al regne d’Itàlia
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
República dels Txuvaixos
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Čeboksary Ocupa els altiplans de la vora dreta del curs mitjà del Volga El clima és continental fred, amb temperatures mitjanes de 12-13°C al juliol i de -19°C al desembre i amb una pluviositat anual que oscilla entre els 400 i els 500 mm La xarxa hidrogràfica és constituïda pel riu Volga, límit septentrional de la república, i els seus afluents Les grans extensions de bosc de coníferes donen lloc a l’explotació forestal En la composició ètnica de la població predominen els txuvaixos 68%, bé que hi ha també russos 26% i tàtars 3% Les activitats econòmiques principals són l’…
Alps Penins
Massís
Part dels Alps occidentals, prop de la frontera helveticoitaliana.
Hi ha el Monte Rosa 4645 m, el mont Cerví 4482 m i el Weisshorn 4512 m
el Kremlin
© Corel / Fototeca.cat
Fortalesa
Kremlin de Moscou.
De forma triangular, és encerclat pel riu Moskva, per la plaça Roja antigament un fossat ple d’aigua i per l’avinguda prospektiva Marx, antigament una riera Erigit al segle XII, fou refet al segle XV per arquitectes italians Les muralles, de més de 2 km de perímetre, tenen vint-i-vuit torres, algunes amb fletxes del segle XVII, la principal de les quals és la torre del Salvador Spasskaja A l’interior hi ha diverses esglésies, convertides en museus les més importants són la de la Dormició Uspenskij 1475-79, obra de l’italià Aristotile Fieravanti , la de l’Anunciació Blagoveščenskij ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2229
- 2230
- 2231
- 2232
- 2233
- 2234
- 2235
- 2236
- 2237