Resultats de la cerca

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de…

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

Drena aquest país d’W a E, i corre parallel entre la serralada dels Balcans, al N, i la dels Ròdope, al S Rega després la Tràcia, i constitueix la frontera entre Grècia on és anomenat Hebros i la Turquia europea Desemboca a l’Egea, vora Enez Passa per les ciutats de Plovdiv Bulgària i Edirne Turquia, on rep el seu afluent més important, el Tundža

Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia

Comunica amb la mar Adriàtica pel canal d’Òtranto La profunditat màxima al S del Peloponès és de 5 015 m És una regió sísmica

La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…

Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges

Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del s VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci És…