Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
haur al-Habbaniya
Llac
Antic llac salat al muḥāfaẓa d’Al-Anbār (Iraq), utilitzat actualment com a reservori de les aigües d’inundació de l’Eufrates, riu amb el qual està connectat mitjançant canals.
bahr al-Milh
Llac
Llac salobre al muḥāfaẓa
de Karbalā’(Iraq), utilitzat actualment com a segon reservori d’aigua provinent de les inundacions de l’Eufrates a través d’un canal que té origen al llac Al-Habbaniya.
Shatt al-‘Arab
Riu
Riu format per la confluència, a Al-Qurna, del Tigris i l’Eufrates i que, en part, constitueix la frontera entre l’Iran, a l’E, i l’Iraq, a l’W (195 km).
Passa per Bàssora i desemboca en delta al golf Pèrsic
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…
Líban
Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…