Resultats de la cerca

És el centre urbà, industrial filatures de cotó, manufactures de tabac, construcció de maquinària agrícola i comercial cereals, cotó de la plana alluvial de Cilícia Universitat Aeroport internacional

Port de la Mediterrània a l’interior del golf d’Antalya Centre comercial de la plana de la Pamfília cereals, sèsam, fruita, fusta Hi ha mines de crom i d’urani per la rodalia Turisme Aeroport

Situada a la costa de la mar Egea, al golf d’Esmirna, prop de la rica vall del Gediz Posseeix un port excellent, el segon del país després d’Istanbul exporta tabac, panses, cotó i oli És un dels nuclis comercials més importants del país La indústria es basa en l’elaboració dels productes vegetals de la regió tabac, arròs, figues seques, vi i panses també té indústria tèxtil llana, cotó i catifes, una refineria de petroli i drassanes Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Aegean, fundada el 1955 i Universitat Nou de Setembre, el 1983 Fundada al s VII…

La situació d’Ankara afavoreix les relacions amb la resta del país, fet que influí en la seva elecció com a capital de la nova Turquia, en lloc d’Istanbul, capital més important, però amb una situació massa excèntrica Actualment constitueix una ciutat administrativa i cultural El nucli antic es desenvolupà sobre un turó d’origen volcànic i és format per una sèrie de carrers estrets, de difícil circulació, on es troben les mesquites i els mercats a l’aire lliure Ja al pla s’estén, separada de la ciutat vella per la via del ferrocarril, una àrea molt nova, d’aspecte europeu La travessa l’…

Istanbul és la ciutat més gran de l’estat, el seu centre cultural i comercial i el port més important Té indústries mecàniques, químiques i tèxtils i manufactures del tabac Hi ha universitat i té aeroport internacional Yesiköy Correspon a l’antiga Constantinoble , capital de l’imperi Bizantí i de l’imperi Otomà, rang que perdé en ésser constituïda Ankara , el 1923, capital de la moderna Turquia El nom és la deformació de l’expressió grega εις τhν πόλιν ‘cap a la ciutat’ El Bòsfor, la mar de Màrmara i el Corn d’Or divideixen la ciutat en tres parts, dues a Europa i una a Àsia El…

Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Bescanó, al N amb el de Vilablareix, a l’E amb el de Fornells de la Selva, i al S afronta amb els termes de Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar també per l’W, ambdós de la comarca de la Selva Rega la part septentrional del terme el Güell i la resta el torrent de Masrocs i el rec de la Torre Una part del sector més accidentat és boscada, amb alzines, alzines sureres, pins i roures El poblament és disseminat i repartit entre el poble d’Aiguaviva, cap de municipi, les caseries de Güell, Masrocs, Puigtorrat, Migdia i les Rajoleries, i les…

Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga…

La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…

Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…