Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m
Harīrūd
Riu
Riu de l’Afganistan i de l’Iran (1 230 km).
Neix al Kūh-e Bāyan i flueix cap a l’W n'és aprofitada l’aigua per al conreu de cereals, fruiters, vinya, tabac i cotó A la frontera amb Iran es dirigeix cap al N i penetra al Turkmenistan, on es perd a la regió desèrtica, a causa de la forta evaporació i de la infiltració
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
Herāt
Ciutat
Capital de la província d’Herāt, Afganistan.
En un oasi dels més grans es troba la ciutat, centre de relacions comercials entre l’Afganistan i l’Iran i l’URSS La vall de l’Harīrūd és una de les àrees agrícoles més riques del país, productora de cereals, cotó i fruites Producció de petroli a Tīr Pol, a l’W, i alguna indústria lleugera a la pròpia Herāt
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…
Emirats Àrabs Units
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Aràbia oriental, limitat al N amb el golf Pèrsic, a l’E amb Oman, al S i a l’W amb l’Aràbia Saudita i al NW amb Qatar; la capital és Abū Ẓaby.
La geografia El terreny és lleugerament ondulat, solcat per nombrosos uadis, i davalla lentament vers la línia costanera del golf Pèrsic, on, a causa de la poca profunditat de l’aigua, abunden les illes, els baixos de corall i els bancs de sorra El clima és àrid, amb temperatures molt altes a l’estiu La base de l’economia és l’extracció de petroli, que aporta el 33,4% del PIB 1994, bé que només ocupa el 2% de la població activa Són especialment importants els jaciments submarins els d’Umm Šaif i Zakum a Abū Ẓaby, units per oleoducte a l’illa de Dās, i els de Fata, Abū al-Buḫūs i Abū Mūsā a Al…
Urartu
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).
En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova…
Araxes
Riu
Riu de la regió del Caucas, fronterer entre Turquia, l’Iran, l’Azerbaidjan i Armènia (994 km).
Neix a Turquia, amb el nom d’Aras, i el seu curs és interromput per nombrosos salts i aprofitat per a la irrigació, sobretot a partir de Sabirabad, on s’ajunta amb el Kura i rega una plana eminentment agrícola cotó, arròs Desemboca a la mar Càspia formant delta
kāl-e Namaksar
Llac
Llac salat a la frontera entre l’Iran ( ostān de Khorāsān) i de l’Afganistan (província d’Herāt).
Afganistan
Estat
Estat d’Àsia central, limitat a l’W amb l’Iran, al S i a l’E amb el Pakistan, al NE amb la Xina i al N amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan; la capital és Kābul.
La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…