Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
canal de Moçambic
Canal marí
Pas marítim de l’oceà Índic que separa l’illa de Madagascar de la costa SE d’Àfrica, davant de Moçambic.
A l’extrem nord hi ha les illes Comores i s’estén en direcció SW aproximadament 1 600 km L’amplada màxima és de 850 km, i la mínima, de 450 km
golf d’Àqaba
Golf marí
Golf del nord-est de la mar Roja, entre la península del Sinaí, Egipte i l’Aràbia Saudita, pel nord del qual tenen sortida Israel (pel port d’Elat) i Jordània (pel port de la ciutat d’Al-Àqaba).
Té 180 km de llargada i de 20 a 28 km d’amplada Hom creu que el golf d’Àqaba és una prolongació del sistema de fosses tectòniques de l’Àfrica oriental Les illes Tīrān i Sanāfīr de l’Aràbia Saudita en bloquegen l’entrada quasi completament
mar de Màrmara
Mar
Petita mar situada entre el NW de la península d’Anatòlia i la Turquia europea.
Té 11 500 km 2 d’extensió amb una llargada de 252 km i una amplada màxima, al centre, de 74 km La profunditat màxima és de 1 355 m Els estrets del Bòsfor i dels Dardanels la comuniquen amb la mar Negra i l’Egea, respectivament
badia d’Antongil
Badia
Badia de Madagascar, a la costa nord-est, formada per una fossa tectònica envaïda per l’oceà Índic (65 km de llargada i 30 km d’amplada).
Al fons de la badia hi ha el port de Maroantsétra
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el…
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…
Turquia
Estat
Estat de l’Àsia i part d’Europa, que comprèn la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part de l’Armènia històrica, una petita part de Mesopotàmia i una fracció de la Tràcia, a la part europea; limita al N amb la mar Negra, a l’E amb Geòrgia, Armènia i l’Iran, al S amb l’Iraq, Síria i la mar Mediterrània i a l’W amb Grècia i al NW amb Bulgària, entre la Turquia europea i l’asiàtica hi ha la mar de Màrmara, amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels; la capital és Ankara.
La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…