Resultats de la cerca

Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī

La situació d’Ankara afavoreix les relacions amb la resta del país, fet que influí en la seva elecció com a capital de la nova Turquia, en lloc d’Istanbul, capital més important, però amb una situació massa excèntrica Actualment constitueix una ciutat administrativa i cultural El nucli antic es desenvolupà sobre un turó d’origen volcànic i és format per una sèrie de carrers estrets, de difícil circulació, on es troben les mesquites i els mercats a l’aire lliure Ja al pla s’estén, separada de la ciutat vella per la via del ferrocarril, una àrea molt nova, d’aspecte europeu La…

Té com a capital i centre principal Istanbul

És envoltat per una sèrie de volcans extingits, com el Süphan 4 434 m Té diversos immissaris, però cap emissari A la riba oriental hi ha la ciutat homònima

En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova…

Fundat al segle VIII aC, el santuari, d’estil jònic, adquirí preeminència a partir del segle VI aC, gràcies a les afortunades prediccions dels sacerdots de la família dels Brànquides, que monopolitzava el càrrec de gran sacerdot, i al generós patrocini dels monarques Necao d’Egipte i Cressus de Lídia La cella del temple acollia una cèlebre escultura de bronze coneguda com Apollo Filesi, obra de Cànac de Sició segle VI aC L’enfrontament entre grecs i perses a la primera guerra mèdica comportà la destrucció de l’edifici 494 aC, el trasllat a Ecbàtana de l’escultura i l’exili…

Considerada durant molts segles com una invenció d’Homer, l’existència real d’aquesta ciutat pogué ésser demostrada, a les acaballes del segle XIX, gràcies als esforços i la tenacitat de H Schliemann, que la descobrí amb l’ajut de l’arquitecte Dörpfeld La ciutat que Schliemann considerà la Troia homèrica no s’ajustava a la veritat històrica, perquè, en realitat, es tractava d’un nucli de població d’època hellenística Però, prosseguint les excavacions, a la setena capa geologicoarqueològica hom trobà les restes d’una ciutat que corresponia, cronològicament, a l’època micènica es…

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia

Situada al peu de l’Ulu Daǧ, és un mercat agrícola, un nucli industrial indústria artesana de catifes, un centre turístic i un entroncament de carreteres La ciutat conserva interessants mesquites del període otomà, entre les quals sobresurt la famosa Mesquita Verda 1420 Identificada com la Prusa dels temps clàssics, als ss II i I aC fou la capital de Bitínia Al s XIV fou conquerida pels turcs otomans i esdevingué la capital d’un soldanat