Resultats de la cerca

Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…

Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la clausurà el…

Port exportador de tabac té fama el que duu el nom de la ciutat, és ben comunicat per ferrocarril i carretera amb l’interior del país

Sense bones comunicacions amb l’interior, hom exporta pel seu port tabac, fusta i pells Als s VIII i VII aC fou colònia de Milet, i en 183-170 aC, capital del regne del Pont

Port de la Mediterrània a l’interior del golf d’Antalya Centre comercial de la plana de la Pamfília cereals, sèsam, fruita, fusta Hi ha mines de crom i d’urani per la rodalia Turisme Aeroport

Excavada intermitentment 1878-1920 per missions del British Museum, la seva importància a l’Orient antic deriva del fet d’ésser el pas més important de l’Eufrates entre Síria, Mesopotàmia i Anatòlia i entre l’interior Babilònia i Assíria i la Mediterrània A l’època sirohitita fou capital d’un dels principats, incorporat a l’imperi assiri el 717 aC

Fou excavat per J Mellaart, de l’escola anglesa d’Ankara Els seus dotze nivells són datats d’entre el 6500 aC i el 5650 aC pel carboni 14 És una aglomeració de cases rectangulars, amb magatzems i sitges acostats les cases tenen l’entrada al sostre, amb escales de fusta hi ha finestres a la part més alta dels murs i, a l’interior, bancs d’obra recoberts amb algeps En les etapes preceràmiques hom hi troba vasos de fusta i de vímet i recipients de cuir Hom enterrava els morts dins les cases, després de la descarnació del cadàver a la intempèrie Hi ha igualment una gran quantitat de…

Correspon a una antiga ciutat de l’Àsia Menor, a uns 15 km de Milet, coneguda pel santuari oracular d’Apollo El temple hellenístic d’Apollo de 118 m x 60 m es començà a construir al segle IV aC segons els planells dels arquitectes Dafnis de Milet i Panonio d’Éfeso, sobre uns temples anteriors dels segles VIII i VI aC dels quals hi han restes visibles al pati El temple comptava amb dos pòrtics hipóstils i 120 columnes jòniques de quasi 20 m d’alçada L’arquitrabe era decorat amb motius vegetals, lleons i caps de gòrgones S'hi accedeix a l’entrada per una escala de 14…

Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals portes de Ferro…

Fundat al segle VIII aC, el santuari, d’estil jònic, adquirí preeminència a partir del segle VI aC, gràcies a les afortunades prediccions dels sacerdots de la família dels Brànquides, que monopolitzava el càrrec de gran sacerdot, i al generós patrocini dels monarques Necao d’Egipte i Cressus de Lídia La cella del temple acollia una cèlebre escultura de bronze coneguda com Apollo Filesi, obra de Cànac de Sició segle VI aC L’enfrontament entre grecs i perses a la primera guerra mèdica comportà la destrucció de l’edifici 494 aC, el trasllat a Ecbàtana de l’escultura i l’exili perpetu dels…