Resultats de la cerca

S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell

De la seva església parroquial Santa Coloma depenen les de Cercedol i de Castellnovet

És situat als vessants meridionals de Purredon, sobre el congost de Tresponts És format per tres nuclis Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost

L’església de Sant Cebrià, que té la volta esfondrada, depenia de la parròquia de Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Fou de la jurisdicció del capítol d’Urgell Va pertànyer al municipi de Cerc fins el 1970

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró d’Otos,…

Situació i presentació És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme Força accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar A tramuntana, comprèn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel Al sector nord-oest confronta amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d’Anserall El límit de ponent amb el d…

Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…

Situació i presentació Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit de 12,16 km 2 , era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la…

Situació i presentació El municipi de l’Arboç és situat a la part oriental de la comarca del Baix Penedès És un dels termes més grans i poblats de la depressió baixpenedesenca És envoltat a septentrió, llevant i migdia pel terme de Castellet i la Gornal Alt Penedès a ponent, coincidint amb el traçat de camins antics, confronta amb el municipi de Banyeres del Penedès i, en un petit sector del NW, amb Sant Jaume dels Domenys L’enclavament de Can Vies, a uns 1300 m del sector principal, és envoltat a migdia pel terme de Castellet i la Gornal, i limita al N amb Castellví de la Marca i al NE amb…

Situació i presentació Creat el 1972, comprén els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca el riu de Castellàs i el de Solans, Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar El terme municipal de les Valls d’Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d’Urgellet i amb l’enclavament dels Castellins Montferrer i Castellbò, al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l’enclavament de Baridà del municipi de Ribera d’…