Resultats de la cerca

Apareix esmentada en el cens de 1860

Cal destacar una petita capella, arranjada modernament amb ciment, dedicada a sant Miquel El lloc és documentat el 1378 i el 1519 apareix en el Spill com a possessió del vescomtat de Castellbò, dins la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà

D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària

Les cases són agrupades, amb cobertes de pendent de teula àrab, i en un extrem hi ha l’església de Sant Climent, sufragània de la d’Ansovell És un petit edifici rectangular, amb portal adovellat, orientat a ponent, on es dreça, adossada, la torre quadrada del campanar La festa major es celebrava el 23 de novembre Segons la tradició, el poble antic era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor fou cremat i llavors la població es traslladà a l’indret actual Del castell només resten part dels paraments Situat dins el comtat de Cerdanya, la primera vegada que apareix…

El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…

Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…

La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins Arezzano A…

Controla la pista de Gósol i Tuixén, en un lloc especialment estratègic, entre els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell Al cim del turonet s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell, on es troben restes d’antigues construccions i s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, que fou bastida o reedificada, segons Madoz, el 1846 És un edifici rectangular, amb un absis carrat, d’una nau central i dues de menors que formen com un seguit de petites capelles laterals Al SW, al costat de l’absis, al punt més elevat del penyal, s’eleva el campanar, de torre El poble celebra…

Vora la pista d’Organyà passa un camí que duu a Coll de Nargó altres camins que hi conflueixen menen a Cabó i a Sallent L’església parroquial de Sant Joan és sota mateix de la cinglera, dominant la població, a ponent Voltada del cementiri, l’església és romànica, d’una nau coberta amb volta apuntada sostinguda per dos arcs torals l’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes La festa major s’escau el segon diumenge d’octubre i per Sant Joan es fa un aplec El lloc de Montanissell vila de Montangocello és esmentat el 988, any en què pervingué al bisbe i la…