Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
torre de la Vila
Castell
Antic castell del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’E de l’església de Sant Romà, a la vall de Valldarques.
En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’…
Coll de Nargó
Església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…