Resultats de la cerca

Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia rieres de Tous i Miralles i del Gaià riera de Bellprat i barranc de Sant Magí Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt

La població s’aixeca sobre l’emplaçament d’un antic poblat etrusc una petita llenca de terra ficada dins una llacuna estesa entre les dues franges de terreny que uneixen el Monte Argentario amb la terra ferma Conserva restes etrusques i muralles del temps del domini castellà Extreu mineral de ferro del Monte Argentario La llacuna té fama pels nombrosos ocells de pas que la visiten

Ciutat d’origen volsc, el 312 aC fou conquerida pels romans, que hi establiren una colònia Durant les invasions bàrbares fou molt destruïda, i, des del s IX, fou fortificada El 1799 les tropes franceses la saquejaren Fins el 1871 tingué el nom de San Germano A la Segona Guerra Mundial els alemanys en feren un dels punts clau per a impedir l’avanç de les tropes aliades sobre Roma 1943, malgrat tot, el 1944, forces poloneses i britàniques prengueren la ciutat que restà totalment destruïda

Hi són inclosos els municipis d’Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanoveta del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme els dos darrers, tanmateix, des del punt de vista estrictament geogràfic, no haurien d’ésser-hi inclosos Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen, per tres parts del quadrant, per la Depressió Central Catalana i que ací estructuren els altiplans del puig de l’Aguilera, a llevant, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, a…

Situada al centre de la plana emiliana entre els últims estreps dels Apenins i el Po, la ciutat s’aixeca a banda i banda del torrent homònim prop de la confluència amb el riu Baganza, la part més desenvolupada, a la dreta del riu, és coneguda amb el nom de Parma Nova Centre comercial, cultural i d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada el 1064 Indústries químiques, de rellotges i blanqueria De probable origen etrusc, passà al domini successiu de Roma 183 aC, Bizanci s VI, dels llombards 569 i dels francs s VIII i IX Governada pel bisbe parmesà, al s XIII passà a…

Situada el NE de l’illa, la ciutat s’aixeca en forma d’amfiteatre sobre una badia de l’estret que li dóna nom, al vessant del Peloritani, i s’estén per la plana costanera vers el S Reconstruïda després del terratrèmol del 1908, presenta un aspecte modern L’activitat del seu port, en altre temps important, es redueix ara al transport de viatgers a la península, amb la qual la uneix un servei de transbordador Seu universitària des del 1549 i arquebisbat, és centre industrial metallúrgia, indústria química i alimentària Antiga Zankle, fundada pels pirates de Cumes, passà a poder…

És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga…

L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una capella gòtica al braç nord…

La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…

Les restes Els vestigis de la fortalesa, assentada al llarg d’un estret serrat, apareixen flanquejats per dues torres albarranes Es tracta d’un conjunt heterogeni construït en diverses etapes Sembla que la part més an­tiga correspon a la muralla, que pot ser anterior a la conquesta feudal, subsistent d’una antiga fortalesa andalusina Un mur d’uns 130 cm de gruix, que s’adapta a les formes irregulars del terreny, delimita l’àmbit del castell Ben visible al sector sud-est, la muralla descriu un sortint poligonal a manera de barbacana En aquest indret s’obre la porta d’accés a l’interior del…