Resultats de la cerca

Centre comercial florent des de temps antic, té indústries del moble i derivades, i tèxtils Hi ha producció de cereals i farratge

Nus de comunicacions, és un centre comercial i industrial producció de vins i licors, adobs químics, farineres És mercat agrícola de la plana de Pollenzo hortalisses i farratge

És situada entre les valls del Tenna i de l’Ete Vivo, en un contrafort del sistema subapení Centre agrícola blat, blat de moro, oliveres, vinya, farratge, arbres fruiters, hortalisses Indústria tèxtil filats de cotó, i foneries de bronze campanes

El pla de la ciutat, gairebé rectangular, conserva els trets d’un antic campament romà És un centre comercial i un nucli industrial en ràpida expansió, afavorida pel seu emplaçament, dominant el pas principal entre la plana umbriana i la costa de l’Adriàtica Hi ha indústria sucrera, tèxtil, metallúrgica, paperera i de pasta de sopa És un mercat agrícola cereals, oli, vi, farratge

Antiga bufera originada per un aixecament de la costa en el quaternari, separada de la mar per unes dunes, es convertí en un aiguamoll A partir de l’any 1928, hom féu la bonificació de la zona, actualment convertida en una plana fèrtil, amb conreus de cereals, plantes industrials, farratge i horta Hi foren establertes les noves poblacions d’Aprilia, Pomegia, Pontinia, Sabaudia i Latina, capital de província

Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrial indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al s X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario s XII i la catedral de San Lorenzo s XVII El castell actual fou remodelat al s XIV

La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada…

Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…

La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30% de la…

Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom també conrea la…