Resultats de la cerca

És a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal 1553 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Antoni Formava municipi independent fins el 1966, que fou disgregat La part de ponent del terme, amb els pobles de Vacamorta i Espluga i la caseria de Terrassa, fou annexada al municipi aragonès de Foradada de Toscar, i la resta es fusionà amb el terme de la Pobla de Roda i els seus pobles de la ribera d’Isàvena Arran d'aquesta fusió, la nova entitat municipal rebé el nom oficial d’Isàvena L’antic terme comprenia la vall de Vacamorta amb els pobles de…

És situada 40 km al S de Tòquio, en una terrassa entre el riu Arakawa a l’O i l’Ayasegawa a l’E Antigament centre agrícola, ha experimentat una expansió industrial, amb fàbriques que es dediquen a la maquinària, productes de cautxú i indústria metallúrgica

Situada a les vores meridionals de la Conca d’Oro, es dreça sobre una terrassa d’uns 300 m d’alçada, a la falda del mont Caputo Seu arquebisbal, cresqué entorn d’un monestir benedictí fet construir per Guillem II de Sicília Durant els segles XIII-XIV fou víctima de continuades devastacions a causa de la rivalitat angevina i catalanoaragonesa Té una catedral molt notable, última resta de l’arquitectura normanda a l’illa, amb tres naus, que excelleix, sobretot, pel conjunt riquíssim de mosaics bizantins dels segles XII i XIII Són també notables les portes de bronze, de Bonanno de…

Situada sobre una terrassa marina del mont Tauro, domina la costa jònica amb un bell panorama que abraça del cap Sant'Andrea al cap Taormina Estació climàtica hivernal i balneària, ha esdevingut un dels punts turístics més concorreguts de la Mediterrània Ocupada pels sículs i pels grecs, l’antiga Tauroménion fou conquerida per Dionís el 393 aC Andròmac, pare de Timeu, hi recollí els pròfugs de Naxos 358 aC Possessió d’Agàtocles i dels cartaginesos 315 aC, formà part del regne de Hieró II i, a la mort d’aquest, passà als romans Considerada, a la fi del s IX, capital de la Sicília…

Vers l’E, el terme arriba fins als Cunyols 1028 m alt, a l’extrem occidental del Montsec d’Estall A més del riu esmentat, que el travessa de N a S, drenen el terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol límit meridional, afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola límit septentrional, el riu Sec i el barranc de Vilanova límit occidental Hi ha 2000 ha de zona forestal alzinars i brolla de romaní hom ha efectuat plantació de pins És tradicional la producció de carbó de llenya, destinada al consum de la ciutat vallesana de Terrassa L’agricultura de secà…

El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional tots ells desemboquen a la Noguera Les serres de Berganui 1273 m i de Sant Marc són ocupades per bosc rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat carboneig, recerca de tòfona, llenya, augmentat darrerament amb la repoblació Predomina el bestiar oví 10876 caps el 1983, bestiar porcí i…

La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…