Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Apenins
Serralada
Serralada de plegament alpí que travessa Itàlia de nord-oest a sud-est i en forma la columna vertebral, enllaça, al nord, amb els Alps Marítims i, al sud, amb la cadena de l’Atles, mitjançant l’arc sicilià (1 500 km de llargada i 150 km d’amplada màxima).
Els Apenins són constituïts sobretot per roques sedimentàries del Triàsic, del Juràssic, del Cretaci, de l’Eocè i del Miocè, igual que les àrees externes dels Alps Al final de l’Eocè, el plegament fou màxim i s’inicià l’activitat volcànica Els moviments tectònics continuen encara actualment, tal com demostra el Pliocè poc plegat i aixecat a més de 1000 m d’altura i l’activitat volcànica els volcans Stròmboli i Vulcano, a les illes Eòlies Vesuvi a Nàpols i sísmica, que fan dels Apenins una de les serralades de plegament més joves del món Pel nord, els Apenins s’estenen per la Ligúria i formen…
illes Eòlies
![](/sites/default/files/media/FOTO3/illes_eolies_Lipari.jpg)
Illes Eòlies Lipari
kuhnmi (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Illes d’Itàlia, situades a la mar Tirrena, davant les costes del NE de Sicília.
Formen part de la província de Messina El grup és constituït per les illes de Lipari, la més gran i de la qual reben el nom 37,3 km 2 , Salina 26,1 km 2 , Vulcano 20,9 km 2 , Stromboli 12,2 km 2 , Filicudi 9,5 km 2 , Alcudi 5,1 km 2 i Panarea 3,3 km 2 , d’origen volcànic Les illes de Stromboli i Vulcano han donat nom a sengles tipus de volcans Són muntanyoses i escarpades la màxima altitud es troba a Salina, amb 962 m Hi dominen forts vents, que dificulten en gran manera la vegetació arbòria La majoria són quasi desertes, i la població es concentra a Lipari Hom produeix una tradicional…
Alps Neozelandesos
![](/sites/default/files/media/FOTO/alpsmeriodionals.jpg)
Vista d’un sector dels Alps Meridionals
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…
Ruapehu
Volcà
El més alt dels tres volcans de Nova Zelanda, de cràter actiu i sempre cobert de neu (2 797 m).
Forma part del Parc Nacional de Tongariro
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de Bracciano,…
Nova Zelanda
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES083_N1.jpg)
Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud,…