Resultats de la cerca
Es mostren 17279 resultats
Vantaa
Ciutat
Ciutat del lääni d’Uudenmaan, Finlàndia, al N de l’aglomeració de Hèlsinki.
Té aeroport internacional
Turku
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del lääni de Turku i Pori, al SW de Finlàndia.
Port a l’entrada del golf de Bòtnia, a la desembocadura de l’Aurajoki, és el tercer nucli urbà del país i un important centre industrial i comercial construccions navals, mecàniques, indústria siderúrgica, química, paperera, tèxtil i del tabac L’activitat portuària és limitada per la presència del glaç i és força limitada la pesca Fundada al segle XIII i seu episcopal des dels seus inicis, es convertí aviat en el centre cultural i comercial de Finlàndia, situació que durà fins el 1827, que la capitalitat passà a Hèlsinki És seu arxiepiscopal i té dues universitats finesa i sueca, diversos…
Pomerània
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
Cesena
Ciutat
Ciutat de la província de Forlì, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada a la vora del riu Savio.
Nucli industrial refineries de sofre i sucre i centre comercial Municipi romà Caesena , caigué sota el domini bizantí Incorporada a les possessions de l’Església al segle X, esdevingué ciutat lliure al segle XI El 1379 passà al poder dels Malatesta Novament, formà part dels Estats Pontificis del 1466 al 1859, que s’integrà al regne d’Itàlia
Plauen
Ciutat
Ciutat de Saxònia, Alemanya, prop de la frontera amb Txèquia.
Té indústries tèxtils d’antiga tradició Centre del Vogtland, el vogtat del llinatge dels Weida, la ruïna de castell dels quals hi subsisteix Destruïda en part 1944-45, conserva encara un bon nombre d’edificis d’estil gòtic o barroc
pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la denominació de pla…
Alps Penins
Massís
Part dels Alps occidentals, prop de la frontera helveticoitaliana.
Hi ha el Monte Rosa 4645 m, el mont Cerví 4482 m i el Weisshorn 4512 m
el Pla de la Font
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, Segrià. Fou creat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización a la zona de regadiu del canal d’Aragó i Catalunya.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 1720
- 1721
- 1722
- 1723
- 1724
- 1725
- 1726
- 1727
- 1728