Resultats de la cerca

Fou suprimit vers el 650 i dividit en dos ducats el d’Alsàcia i el de Suàbia També fou anomenat ducat de Suàbia

Erigit en comtat de Mirandola el 1514 i en principat de Mirandola el 1596 per l’emperador i en ducat de Mirandola des del 1617 Els Pico foren deposats del ducat el 1708 per l’emperador Josep I, en temps del duc Francesc Marca I, pel fet d’haver cedit la ciutat als francesos, i fou reunit amb el marquesat de Concordia als Este, ducs de Mòdena, que se l’incorporaren, fins que fou annexat al regne de Sardenya el 1860

Situada a l’alta plana emiliana, a la dreta del Crostolo afluent del Po, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana, ocupa una posició molt favorable perquè representa el centre econòmic de la regió subapenina en una zona de rica agricultura Entre les seves indústries es destaca principalment la construcció de maquinària agrícola i indústria alimentària Domini romà des de la primeria del s II aC, fou presa pels gots 410 Capital d’un ducat llombard 584 i, més tard, d’un comtat, al s XII esdevingué una ciutat lliure El 1289 passà als Este, senyors de Mòdena, a la història…

De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück 1802 Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intellectuals més importants d’Europa Ocupat per Napoleó 1803, l’electorat fou cedit a Prússia 1806, i ocupat novament pels francesos 1807 El 1814 fou…

Situada a la confluència del torrent Crostolo amb el Po, és un mercat agrícola i ramader És seu episcopal Adscrit a Reggio de l’Emília 781-864 i, després de diversos canvis, a Parma 1304-47 i 1402-06 i Milà 1347-1402 fou independent fins el 1428 erigida en comtat —i posteriorment 1621 en ducat—, el 1539 fou adquirida per Ferran Gonzaga mort el 1557, virrei de Sicília i governador de Milà 1546 El 1746 passà a Àustria unida al ducat de Màntua i el 1748 als ducs de Parma El 1816 passà a Maria Lluïsa d’Àustria i el 1848 al duc de Mòdena, Francesc IV El 1861 fou annexada…

Els seus límits són al N, el curs del Po, i al S, la depressió formada pels cursos del Tanaro, del Belbo i del Bormida Regió essencialment agrícola, produeix vins rosats de bona qualitat Els centres més importants són Arti i Alba Marquesat ~1000 posseït per la família Aleramici fins el 1305, passà als Paleòleg, per manca de successió En morir Joan Jordi Paleòleg 1533, també sense fills, la successió fou disputada pels Gonzaga i per Savoia L’emperador l’atorgà als primers 1536, bé que no se n'apoderaren fins el 1559 El 1575 fou convertit en ducat per l’emperador Maximilià II…

Centre vitivinícola important són famosos els vins del Marienberg, a l’esquerra del Main, té indústries enològiques, cerveseres, químiques, de vernissos, del paper, etc Centre d’ensenyament superior És bisbat catòlic Establerta sobre el lloc d’una antiga fortalesa romana, mencionada per primer cop l’any 704 castellum Virteburch , esdevingué 741 seu d’un bisbat fundat per sant Bonifaci Hom hi bastí una primitiva catedral al lloc on havia estat martiritzat el bisbe irlandès Kilian l’any 689 Els bisbes estengueren aviat llur domini temporal damunt la Francònia oriental i obtingueren 1168 de…

Centre agrícola i industrial fàbriques d’electrodomèstics, màquines de cosir, barrets, sabates, naips, cuir, articles de confecció Fou l’antiga capital del ducat de Saxònia-Altenburg fins el 1918

Situada a la riba esquerra de l’Ilm afluent del Saale, és un centre turístic i industrial aparells elèctrics, maquinària de precisió, indústries químiques, etc Residència d’Otó II 975, el castell fou seu d’un primitiu comtat La ciutat fou fundada el 1254 pel comte d’Orlamünde i passà al domini dels Wettin 1372 Després de la divisió territorial de Turíngia 1547, esdevingué la capital del ducat de Saxònia-Weimar 1556 i, posteriorment, del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach 1741-1918 Centre cultural i intellectual d’Alemanya s XVIII-XIX, hi visqueren i hi ensenyaren JGvon…