Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Valcamònica
Vall
Vall de la Llombardia, Itàlia, drenada pel riu Oglio.
Els seus recursos són la ramaderia, l’explotació forestal, la mineria, la indústria siderúrgica, la producció d’energia hidroelèctrica i el turisme Com a centres principals destaquen Breno, Edolo, Darfo i Ponte di Legno Per la seva situació estratègica, entre la plana de la Llombardia i l’Europa central, fou molt disputada al llarg dels temps Després d’haver estat governada per diferents famílies, s’uní a Venècia s XV, i restà sota el seu domini fins el 1866, que fou incorporada a Itàlia
Pesaro
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Centre de comerç i comunicacions manufactures de majòliques, indústries tèxtils i alimentàries Bisbat catòlic Palau ducal s XV-XVI, castell s XV i Villa Imperiale s XV Al museu, hom guarda peces de la millor ceràmica feta al país L’antiga Pisaurum es convertí en colònia romana el 184 aC Possessió bizantina, passà, amb la donació de Pipí, a domini pontifici Després, en foren senyors els Malatesta des del 1285, els Sforza des del 1445, Cèsar Borja 1500-03, els Della Rovere, ducs d’Urbino des del 1512, i del 1631 al 1860 formà novament part dels Estats Pontificis
Biella
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, vora el riu Cervo.
És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del s X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al s XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província
Brixen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Rienz i Eisack.
És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del s X, reconstruït al s XVIII, i la catedral, edificada al final del s XVIII sobre unes restes del s XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals ss XIII-XIV, i un baptisteri s XI, amb murals dels ss XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del s X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou cedida a Àustria 1814 i posteriorment annexada a…
priorat del Coll de Panissars
Medicina
Priorat benedictí i hospital (Santa Maria del Coll de Panissars) del municipi del Pertús (Vallespir), vora el coll de Panissars, al vessant vallespirà de la serra de l’Albera.
L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878 sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000 Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars , amb una funció hospitalera Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i les seves pedres hi ha restes de l’església romànica foren destinades a bastir el fort de Bellaguarda
Vercelli
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Sesia, és el centre d’una vasta planura ben irrigada on hom conrea arròs n'és el mercat europeu més important Antic Oppidum Vercellae s II aC, després de la caiguda de l’imperi Romà fou ducat longobard, i més tard capital d’un comtat carolingi Passà als Savoia el 1427, i fou ocupada per Castella del 1638 al 1659 i breument per França 1704 El 1814 tornà al domini dels Savoia El monument principal és la basílica de Sant'Andrea s XIII, llombarda i gòtica, al costat de la qual hi ha una abadia cistercenca, amb un claustre molt notable
Farfa
gengish skan (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sabina, a la regió del Laci, Itàlia.
Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’edifici té parts…
Romanya
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que correspon a les províncies de Forlì i Ravenna i un petit sector de la de Bolonya.
Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom també conrea la…
Bozen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, capital de la província de Bozen, al Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Eisack i Talfer.
És un nucli comercial i industrial, afavorit per l’abundància d’energia elèctrica A causa de les belleses naturals i artístiques de la rodalia s’ha convertit en una gran localitat turística Hi ha encreuament de ferrocarrils i carreteres vers Àustria i la plana del Po Als s VII i VIII l’antiga Banzanum pertangué als ducs de Baviera posteriorment s XI passà als bisbes de Trento i als comtes del Tirol Del 1531 al 1890 fou del domini dels Habsburg, fins que formà part del regne napoleònic d’Itàlia El 1814 tornà a Àustria Pel tractat de Saint-Germain-en-Laye 1919 la ciutat fou…
Ascoli Piceno
Ciutat
Capital de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia, situada a la confluència dels rius Tronto i Castellano.
És el centre comercial d’una àmplia àrea agrícola cereals, vi, oli, hortalisses amb indústries tèxtils seda, químiques, alimentàries i papereres Antiga capital dels piceni , amb el nom d' Asculum , conquerida pels romans el 286 aC Participà activament en la guerra social entre Roma i els seus antics aliats 91 aC Després d’ésser ocupada pels gots cap al 544 i pels longobards, els quals la incorporaren al ducat de Spoleto, la ciutat passà successivament sota el govern dels bisbes locals fins que fou constituïda en comuna lliure l’any 1185 Durant els s XIV i XV, Ascoli Piceno fou governada pels…