Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Borgo San Dalmazzo
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia.
El 1162 hi morí Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan anava cap a Torí a entrevistar-se amb Frederic I Barba-roja
Montalbà
Antic terme del municipi de Vilagrassa (Urgell), al S de la vila, prop del mas d’Estadella.
S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà
Caltanissetta
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia.
És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a…
bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
Sant Miquel de la Vall
© Xevi Varela
Poble
Poble (845 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys).
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades,…
Conques
© CIC-Moià
Vila (635 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), al peu del mont de Conques (697 m alt.), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).
L’església parroquial Sant Miquel, edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques , imatge gòtica procedent de Covet L’església conserva també la imatge de la Mare de Déu de les Esplugues, una talla romànica de fusta policromada d’uns 60 cm d’alçada datada a principis de segle XII Custodiada pels veïns des del 1978 i restaurada el 1999, fou retornada el 2016 a l'església després d’adequar un espai en una capella lateral El castell de Conques , arruïnat, és esmentat ja el 1055 Fou dels comtes de Barcelona s XI i dels d’Urgell passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau…
Almenara Alta
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), situat als vessants meridionals de la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió.
Es troba a 7 km d’Agramunt, al peu de la carretera a Bellpuig el canal d’Urgell passa per sota mateix de les cases L’estructura urbana és formada per algunes edificacions a l’entorn de la placeta rectangular oberta només per la banda de migdia La festa major s’escau l’1 d’agost Al cim de la serra d’Almenara, damunt el poblet, s’aixeca la torre de guaita o defensa dita el Pilar d’Almenara Aquest terme, de gran valor estratègic en aquesta primera època medieval, sobre la Ribera de Sió i el Pla de Mascançà, fou conquerit per Armengol IV, com Agramunt, el 1070 El 1139 Ramon Arnau…
Vilagrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…
Catània
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia, situada vora el golf de Catània i als contraforts de l’Etna.
Nucli industrial i centre comercial d’una àrea agrícola, és la segona ciutat de Sicília per la seva població, i el primer port pel seu tràfic Hi destaquen les indústries alimentàries, tèxtils cotó i seda, químiques refineries de sofre, mecàniques i del tabac El seu port és un dels de més moviment d’Itàlia i una de les seves activitats principals és l’exportació de fruita Catània és també una localitat turística balnearis i cultural té centre d’ensenyament superior Universitat de Catània, fundada el 1434 per Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb una important biblioteca, que conserva un dels…