Resultats de la cerca
Es mostren 5180 resultats
Parabiago
Ciutat
Ciutat de la Llombardia, Itàlia, a la província de Milà.
Indústria mecànica, tèxtil i del calçat
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
golf de Papua
Golf marí
Golf de la mar del Corall, a la costa sud-oriental de Nova Guinea.
Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m
Paola
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Important centre comercial i nou centre pesquer Santuari de San Francesco da Paola, d’estil barroc
Panteó de Roma
El Panteó de Roma
a_wilson (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple antic de Roma —dit popularment la Rotonda— construït per Agripa al camp de Mart.
Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes i també les de diversos…
Pantel·leria
Illa
Illa de la Mediterrània, a 100 km de la costa de Sicília (depèn de la província de Trapani) i a 70 de la de Tunísia.
És d’origen volcànic 836 m altura Exporta figues, raïms i arts de pesca El 1620 constituí un principat, concedit a Antoni de Requesens i de Requesens, segon comte de Buscemi, senyor de Pantelleria A la segona meitat del s XIX passà als Reggio, prínceps de La Catena, i als Grifeo
Pampe
Poble
Poble del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès) situat a 764 m alt. als vessants orientals de la serra d’Oliola, a l’esquerra del barranc de Coscollola.
L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe , que pertangué a la canònica de Solsona s XIV-XV i al ducat de Cardona s XVIII, i una casa senyorial
Palmi
Ciutat
Ciutat de la província de Reggio de Calàbria, a Calàbria, Itàlia.
Situada dalt l’Aspromonte occidental, a la vora del golf de Gioia, és centre comercial i agrícola i té port Reconstruïda després dels terratrèmols del 1783, del 1898 i del 1908, el seu aspecte és modern
Palma di Montechiaro
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a Sicília, Itàlia, a la costa meridional de l’illa.
Fou erigida el 1637, sobre un traçat en quadrícula, pel príncep de Lampedusa