Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
Venècia i Ístria
Geografia històrica
Desena regió d’Itàlia en l’ordenament d’August, que limitava a l’E amb la Il·líria i la Pannònia, al N amb el Nòric i la Rètia, a l’W amb la Transpadana i al S amb l’Emília.
No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia
Pesaro i Urbino
Divisió administrativa
Província de les Marques, Itàlia.
La capital és Pesaro
Magallanes i Antàrtica Xilena
Divisió administrativa
Regió de Xile (exclosa la zona antàrtica).
La capital és Punta Arenas
principat i ducat de Mirandola
Geografia històrica
Estat italià centrat en la ciutat i el castell homònim del llinatge dels Pico, que en tenien la senyoria des del s XIV.
Erigit en comtat de Mirandola el 1514 i en principat de Mirandola el 1596 per l’emperador i en ducat de Mirandola des del 1617 Els Pico foren deposats del ducat el 1708 per l’emperador Josep I, en temps del duc Francesc Marca I, pel fet d’haver cedit la ciutat als francesos, i fou reunit amb el marquesat de Concordia als Este, ducs de Mòdena, que se l’incorporaren, fins que fou annexat al regne de Sardenya el 1860
Maipo
Dick Culbert (CC BY 2.0)
Volcà
Volcà actiu dels Andes, fronterer entre l’Argentina i Xile (5.323 m).
Hi neix el riu Maipo, que desguassa al Pacífic 250 km
Pisa
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Antic port medieval situat a la vora de l’Arno, a uns 12 km de la desembocadura, al centre d’una àmplia plana alluvial, conserva encara el paper de nus de comunicacions Juntament amb una tradicional artesania, té indústries tèxtils, farmacèutiques i del vidre Té aeroport internacional Ciutat d’origen discutit, tingué importància ja en època romana La dominació d’ostrogots i llombards en retardà el desenvolupament, ja que, arrossegant-la en llurs enfrontaments amb Bizanci, tallà les seves relacions comercials amb l’Orient i, mentre els ports de la Itàlia meridional florien sota el domini…
Patagònia
(CC0)
Regió
Gran regió fisiogràfica de l’Amèrica meridional, a l’extrem sud de l’Argentina i Xile.
La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…
Salern
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre s V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del…
Florència
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Toscana i de la província de Florència, Itàlia, en una ampla plana al·luvial al peu dels darrers contraforts de la cadena subapenina, a la vora dreta de l’Arno.
Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen…
Garda
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina