Resultats de la cerca

Hi ha conreus de vinya i de cereals Té mines de sofre, on treballa la major part de la població activa de la ciutat

Port del Molise, té una activa indústria derivada de la pesca Antiga diòcesi al s XI era sufragània del Benevent, la catedral s XII és una de les últimes obres de l’escola pullesa

La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30% de la…

La capital és Ciudad Victoria Compost per una immensa plana inclinada suaument cap a l’E, interrompuda per algunes muntanyes de tipus volcànic i vorejada a l’W per la Sierra Madre Oriental La costa és baixa, amb esteros i restingues Els rius més importants són el Río Bravo, el Soto, la Marina i el Pánuco Clima temperat i plujós a la part alta i calorós i amb escasses precipitacions a la plana Vegetació de tipus xeròfil Conreus de cereals, canya de sucre, cotó, blat de moro, arròs, cafè, tabac i llegums Ramaderia La seva font de riquesa principal és el petroli i els seus derivats, i des dels…

La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra als voltants…

La capital és Cuernavaca Limita al N amb el districte federal i l’estat de Mèxic, al S amb els estats de Guerrero i Puebla, a l’E amb el de Puebla i a l’W amb els de Mèxic i Guerrero Al N, la serra d’Ajusco 3 952 m, de la Cordillera Neovolcánica, s’uneix a la depressió del Balsas mitjançant dipòsits de roques intrusives El clima, al N, és fred a les muntanyes i temperat a les valls, i al S és càlid i humit La població s’ha duplicat a mitjan s XX, per raó de la immigració L’activitat se centra bàsicament en el sector primari el 60,47% de la població activa conreus de…

La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…

La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…

S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…

És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…