Resultats de la cerca
Es mostren 808 resultats
Monterey
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia (EUA).
Situada a l’extrem sud de la badia homònima de la costa del Pacífic Fins a la dècada de 1950 hi tingué importància la pesca i la indústria derivada És seu del Monterey Bay National Marine Sanctuary i d’un aquari, recursos que fan de la ciutat un important centre turístic La història Fou fundada el 3 de juny de 1770 amb el nom de Presidio Real de San Carlos de Monterrey per Fra Juníper Serra i Gaspar de Portolà Fou la primera capital de l’estat de Califòrnia 1777-1849, sota el govern d’Espanya i posteriorment de Mèxic El 7 de juliol de 1846 fou escenari d’una batalla durant la guerra entre…
badia de Monterey
Badia
Badia de l’estat de Califòrnia (EUA).
Oberta al Pacífic, és entre les ciutats de Santa Cruz , al nord, i Monterey , al sud En les seves aigües viuen un gran nombre de mamífers marins, motiu pel qual el 1992 es creà el Monterey Bay National Marine Sanctuary, un espai protegit d’uns 14000 km 2 El canyó submarí de Monterey, un dels més grans del planeta, s’inicia al centre de la badia
Puget Sound
Seattle és una de les ciutats a la riba del Puget Sound
© Jaume Ferrández
Estuari a la costa del Pacífic, a l’estat de Washington, EUA.
S'estén des de l’estret de San Juan de Fuca fins a la ciutat d’Olympia, accidentat per nombroses illes i estrets A les ribes hi ha localitzats els nuclis urbans més importants de l’estat Tacoma i Seattle
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
Yellowstone National Park
Imatge del Parc Nacional de Yellowstone, als Estats Units. Creat el 1872, és el parc més gran del país (9.000 km 2 )
© Fototeca.cat-Corel
Espai natural
Parc nacional (1872) dels EUA, al NW de Wyoming, al S de Montana i a l’E d’Idaho.
Amb una extensió d’uns 9 000 km 2 , és el parc més gran dels EUA Ultra els magnífics paisatges naturals, el més característic són els guèisers més de 10 000, les cascades i salts que hi forma el riu Yellowstone i les boscúries de pins
Michigan
Les aigües del llac Michigan que banyen la ciutat de Chicago, a l’estat d’Illinois
© B. Llebaria
Llac
Llac dels EUA, a la regió dels Grans Llacs, de la qual és el tercer en extensió (58 016 km 2
), darrere del Superior i del llac Huron; la profunditat mitjana és de 176 m i la màxima de 281 m.
És unit amb el llac Huron per l’estret de Mackinac Les seves aigües banyen els estats de Michigan, Wisconsin, Illinois i Indiana Les costes són baixes i sorrenques Hi ha diverses illes al N, la més gran de les quals és la de Beaver Els principals rius immissaris són el Menominee, el Fox, el Manistee, el Muskegon, el Grand i el Kalamazoo S'hi troben els centres de comerç més importants de la regió Chicago, Milwaukee, Gary i Racine Hi ha pesqueries
Sicília
Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Piemont
El llac Major, amb les illes Borromees en primer terme
Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…
Monte Rosa
El cim del Monte Rosa des de Gornergrat
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
les Marques
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central; és banyada, a l’E, per la mar Adriàtica, i comprèn les províncies d’Ancona, Ascoli Piceno, Macerata, i Pesaro i Urbino.
La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30%…