Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Termoli
Ciutat
Ciutat de la província de Campobasso, al Molise, Itàlia, situada a la costa adriàtica, prop de la desembocadura del Biferno.
Port del Molise, té una activa indústria derivada de la pesca Antiga diòcesi al s XI era sufragània del Benevent, la catedral s XII és una de les últimes obres de l’escola pullesa
Piana degli Albanesi
Ciutat
Vila de la província de Palerm , a l’illa de Sicília, Itàlia, situada 24 km al S de la capital.
És situada, a 725 m, vora el llac artificial homònim Fundada el 1488 per una colònia albanesa, constitueix el principal centre italoalbanès de Sicília i en conserva les tradicions i costums i el ritu bizantí Des del 1937 és seu d’una eparquia o diòcesi de ritu bizantí catòlic
Patti
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III
Castelsardo
Ciutat
Vila de la província de Sàsser, a Sardenya, Itàlia.
Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo
Frascati
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada al vessant sud dels Monti Albani, a 327 m alt..
Destruïda en part durant la Segona Guerra Mundial, és un centre vitícola important Té indústria alimentària pasta i és un centre d’investigacions nuclears És diòcesi suburbicària de Roma La catedral, del s XVII la façana és de G Fontana, té frescs d’A Pozzi L’església de Santa Maria, del s IX, fou reconstruïda al s XV Lloc d’estiueig de les famílies nobles romanes a partir del s XVI, Frascati posseeix tot de villes i jardins que la caracteritzen La més cèlebre és la villa Aldobrandini, començada el 1601 per G della Porta i continuada per C Maderno i G Fontana L’entrada monumental…
Velletri
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
És situada al vessant S dels monti Albani, en un contrafort, a 332 m d’altitud Té indústria vinícola i ramadera És diòcesi suburbicària D’origen llatí o volsc Velitrae , a l’edat mitjana depengué directament del papa Conserva algunes restes del període romà La catedral San Clemente és romànica, transformada al s XVII Prop de l’església de Santa Maria de Trivio, amb façana d’estil neoclàssic, hi ha el campanar, del 1353 El temple octagonal de Santa Maria del Sangue possiblement és de l’escola de Bramante Entre els monuments civils cal destacar el Palazzo Comunale, atribuït a…
Valèria
Geografia històrica
Antiga província romana compresa durant el Baix Imperi (s IV) a la diòcesi de Roma, entre el Picè, l’Úmbria i la Campània.
El nom derivava de la via Valeria , que unia Tibur a la Màrsica
Aspa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…
Maials
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…
Ravenna
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica La història Fundada probablement pels tessalis segle VIII aC, fou un centre important dels umbris al segle V aC La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena Octavi August hi fundà el port de…