Resultats de la cerca

No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia

És una regió desèrtica recorreguda pels nòmades Pertangué primerament a la província de la Cirenaica s IV aC, i passà després a constituir un nomós d’Egipte s II dC Sota Dioclecià formà part del territori anomenat Líbia Inferior

Ocupada antigament pels venetoillírics i pels celtes, Aquileia esdevingué el 181 aC una colònia romana fortificada Després de Dioclecià fou escollida com a residència imperial El seu port tingué una gran importància com a centre d’expedició de mercaderies vers els països danubians i a Illíria Fou presa i destruïda per Àtila el 452 Seu episcopal, fou erigida en patriarcat al començament del segle VIII, que exercí la seva jurisdicció sobre tot el Vèneto fins a la supressió del patriarcat decretada el 1751 per Benet XIV

Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…

Documentada des de l’època predinàstica, fou després capital del nomós V de l’Alt Egipte Fou destruïda durant el regnat de Dioclecià 245-313 D’importància política migrada, tingué, en canvi, un paper considerable en el camp econòmic com a punt de partida al Punt, a l’Uadi Hammamat i a la regió aurífera pròxima, d’on hom extreia l’"or de Coptos” de les fonts egípcies Era també el centre del culte al déu Min, senyor del desert oriental Del seu temple, construït originalment en el Regne Antic, en resten elements, entre els quals destaquen els famosos “decrets de Coptos” divuit en…

La capital és Nàpols S'hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…

La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…