Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Bóbr
Riu
Riu de Polònia occidental, a la regió de Silèsia, afluent per l’esquerra de l’Oder (268 km de longitud; 5938 km 2
de conca).
El seu règim és nivopluvial i el mòdul absolut a la desembocadura és de 38 m 3 /seg, amb crescudes a la primavera i a l’estiu Neix als monts Karkonosze, passa per Jelenia Góra i Bolesławiec, aigua avall de Małomice rep el riu Kwisa i desguassa a l’Oder prop de Krosno Odrzańskie El riu és aprofitat i regulat per un gran pantà al nord de Jelenia Góra 50 milions de m 3 i per altres embassaments més petits
Racibórz
Ciutat
Ciutat de la regió de l’alta Silèsia, al voivodat de Śląskie, Polònia, a ambdues bandes de l’Oder i prop de la frontera amb Txèquia.
Indústries elèctriques, metallúrgiques, papereres i alimentàries Centre dels Piast polonesos al segle XII, tingué ducs propis del 1281 al 1532 i després pertangué successivament a Àustria i a Prússia
Sosnowiec
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, Polònia, a l’E de la zona industrial de l’Alta Silèsia i al centre de la reserva carbonífera de Dąbrowa.
El desenvolupament industrial de la ciutat indústria pesant, principalment s’inicià a mitjan s XIX
Milanesat
Geografia històrica
Antic estat del nord d’Itàlia, format entorn de Milà, que en fou la capital.
Poc després de constituir-se govern comunal a la primera meitat del segle XII, Milà maldà perimposar la seva tutela sobre les altres ciutats llombardes Pavia, Lodi, Como, Cremona, Piacenza, les quals reclamaren l’ajut dels emperadors germànics per tal de mantenir o recobrar llur autonomia La transformació del comú en senyoria no significà la fi de l’expansió, ans al contrari, els Torriani segle XIII i els Visconti segle XIV la impulsaren amb més força i sotmeteren Bèrgam, Brescia, Novara, Bolonya, Perusa, Pisa i Siena també obtingueren el reconeixement imperial de l’extens estat territorial…
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…
Bulgària
Estat
Estat de l’Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l’E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l’W; la capital és Sofia.
La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…