Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Marjuquera
Caseria
Enclavament (3,53 km2) i caseria del municipi d’Ador (Safor), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i de la Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.
La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia 66 h agl i 99 h diss 1981, disseminada per una ampla plana de secà
Feltre
Ciutat
Ciutat de la província de Belluno, al Vèneto, Itàlia.
És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
Vesuvi
El Vesuvi
© Fototeca.cat
Volcà
Volcà de la Campània, Itàlia, 12 km al SE de Nàpols, l’únic volcà actiu de l’Europa continental.
Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma 1 132 m —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit 1 277 m, amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions cendres, bombes, etc i colades volcàniques Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter Al vessant occidental hi ha…
Benevent
Ciutat
Capital de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, situada a la confluència dels rius Sàbato i Calore.
Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’…
Vilallonga de la Safor
Vilallonga de la Safor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, al SW de la comarca, al límit amb la Marina Alta i amb el Comtat.
Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de…
Florència
Vista de Florència, amb la Piazza della Signoria i el Palazzo Vecchio
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Toscana i de la província de Florència, Itàlia, en una ampla plana al·luvial al peu dels darrers contraforts de la cadena subapenina, a la vora dreta de l’Arno.
Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…
Gandia
Panoràmica de la ciutat de Gandia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Safor, al qual hom annexà el 1965 els de Beniopa i de Benipeixcar, a la costa, a la plana al·luvial del riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau.
El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa 2153 ha la…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…