Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
sa Canal
Caseria
Venda, caseria i carregador de sal de les salines d’Eivissa, a l’extrem meridional de l’illa (Sant Josep de sa Talaia), al fons d’una cala entre la punta de ses Portes i la punta de la Rama.
Sant Vicent de sa Cala
Parròquia (73 m alt.) del municipi de Sant Joan de Labritja, Eivissa, al NE de l’illa, a la vall del torrent de sa Cala, a 3 km de la costa, on s’obre la cala de Sant Vicent, o, simplement, sa Cala o cala Maians.
Entre aquesta cala i la punta Grossa, que l’abriga pel nord, hi ha un nucli turístic La venda de sa Cala és esmentada ja l’any 1775 dins el quartó de Santa Eulària L’església parroquial Sant Vicent, edificada al començament del segle XIX, centra un reduït nombre de cases
Sant Miquel de Balansat
Parròquia de població disseminada del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa) (miquelers; 159 m alt.), al NW del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial Sant Miquel és aturonada al peu del turó hi ha un petit nucli de cases, i és obra del s XIV fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat
es Port des Torrent
Cala
Cala de Sant Josep de sa Talaia, a l’illa d’Eivissa, fins on arriba el seguit d’urbanitzacions i d’hotels que tenen el centre a Sant Antoni de Portmany, però que pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
Roma
La Piazza Navona
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Itàlia, del Laci i de la província homònima.
La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…