Resultats de la cerca
Es mostren 1308 resultats
Grans Jorasses
Massís
Massís muntanyós del Mont Blanc, a la frontera francoitaliana (4 209 m al cim Walker).
La paret nord és d’ascensió molt difícil Hi obriren la primera ruta els alemanys MMeyer i RPeters 1935, i la segona els italians RCassin, GEsposito i UTizzoni 1938
mar Jònica
Mar
Part de la Mediterrània compresa entre la Itàlia meridional, a l’W, i Grècia, a l’E.
Comunica amb la mar Adriàtica pel canal d’Òtranto La profunditat màxima al S del Peloponès és de 5 015 m És una regió sísmica
Ivrea
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia.
Situada a la vora del riu Dora Baltea, a la sortida de la vall d’Aosta, és l’antiga Eporedia Hi ha indústria tèxtil i de maquinària Té monuments històrics Castello delle Quattro Torri, convent de Sant Bernadí, catedral
península Itàlica
Península
Península del centre de la Mediterrània que s’estén al llarg de 1 000 km de NW a SE i amb una amplada màxima de 225 km i que forma part de l’estat italià Itàlia).
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
Isernia
Divisió administrativa
Província de Molise, Itàlia.
La capital és Isernia 21 094 h 1996
Iseo
Llac
Llac de la Llombardia, Itàlia, al peu dels Alps.
D’origen glacial, és travessat per l’Oglio Al centre hi ha l’illa d’Isola
Ischia
El castell fet construir per Alfons VI, unit a la resta d’Ischia mitjançant un pont
2benny (CC BY 2.0)
Illa
Illa italiana de la mar Tirrena, a la província de Nàpols, entre el golf de Nàpols i el de Gaeta.
L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i els confirmà…
Imperia
Divisió administrativa
Província de la Ligúria, Itàlia.
La capital és Imperia
Imperia
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Ligúria, Itàlia.
Creada per decret 1923, que fusionà en un de sol els municipis de Porto-Maurizio i d’Oneglia, és un centre agrícola i d’estiueig Té indústries alimentàries oleícoles, del ciment i del vidre