Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Portoferraio
Ciutat
Ciutat de l’illa d’Elba, Itàlia, a la província de Liorna.
Port principal de l’illa a la costa septentrional, és centre pesquer i siderúrgic, amb alts forns El 1814 esdevingué capital del petit estat assignat a Napoleó I
Stromboli

Stromboli
blucolt (CC BY-SA 2.0)
Illa
Volcà
Illa de la mar Tirrena, la més septentrional del grup de les illes Eòlies.
És formada per un volcà 926 m en activitat constant Un petit nucli de població hi viu de la pesca, de la producció de malvasia i del turisme
Riccione
Ciutat
Ciutat de la província de Rímini, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Antic i petit port de pesca, s’ha desenvolupat actualment com a lloc de platja popular, en el litoral adriàtic Té fabricació de mobles i de xarxes de pesca
Chianti
Divisió administrativa
Regió de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a l’oest de les muntanyes del mateix nom, el principal conreu de la qual és la vinya.
La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant
Vulture
Volcà
Volcà apagat d’Itàlia, al vessant adriàtic dels Apenins, situat als confins entre la Pulla i la Lucània.
Morfològicament molt similar al Vesuvi, presenta un gran cràter exterior, dins el qual hi ha un con menor, el Monticchio, amb un petit cràter de dues boques, ara ocupades per dos petits llacs Com a restes de l’activitat volcànica cal considerar l’actual abundància d’aigües termals i alguns moviments sísmics esporàdics de caràcter local
Romanya
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que correspon a les províncies de Forlì i Ravenna i un petit sector de la de Bolonya.
Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom també conrea la…
Tarquínia
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
És situada en un petit turó 149 m alt vora la mar Tirrena, al N de Civitavecchia Fundada al començament del segle X aC, durant els segles VIII-VI aC fou un dels estats etruscs més potents Al segle IV aC s’uní a Roma com a estat federat La seva preponderància decaigué a causa de les invasions germàniques, i al segle VI la població es traslladà al lloc del veí castell de Corneto i n'adoptà el nom Durant l’edat mitjana fou molt cobejada pels seus recursos agrícoles i el comerç actiu, i resistí amb èxit diversos setges Possessió dels Estats Pontificis segle XIV, Eugeni IV li tornà la seu…
Salern
La badia i la ciutat Salern
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre segle V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-…
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts…
Testaccio

El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol dirigit per José M…