Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Limbiate
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Indústries de derivats lactis
Gravina in Puglia
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, situada a la fossa premurgiana, als confins amb la Lucània.
És un centre agrícola cereals, vinya, oli Té indústria de derivats lactis
Fasano
Ciutat
Ciutat de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia.
És pròxima a l’Adriàtica, a la falda d’un turó poc alt Té conreus d’oliveres, cereals, vinyes i hortalisses i indústria de derivats de l’agricultura
Gallarate
Ciutat
Ciutat de la província de Varese, a la Llombardia, Itàlia, al NE de Milà, entre els rius Ticino i Olona.
S'estén entre els pujols de Varesotto, en un punt d’encreuament de carreteres i ferrocarrils Nucli industrial, amb indústria tèxtil cotó, producció de derivats làctics i fàbriques de construccions mecàniques
Lecce
Ciutat
Capital de la província de Lecce, a la Pulla, Itàlia, a la península Salentina.
Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…