Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Paternò
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a l’illa de Sicília, Itàlia, als peus de l’Etna.
És un centre agrícola important Entre els seus monuments, cal esmentar les esglésies gòtiques de Santa Maria in Alto i San Francesco i un gran castell normand
Avellino
Ciutat
Capital de la província d’Avellino, a la Campània, Itàlia.
Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820
Terracina
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Port de pesca i centre turístic a la costa septentrional del golf de Gaeta, té indústria alimentària És seu episcopal que té unides, des del segle XIII, les de Sezze i Piperno Capital dels volscs, amb el nom d' Anxur , fou conquerida pels romans el 406 aC i es convertí en ciutat residencial, afavorida pel port construït per Antoní Pius i per la seva situació a la Via Appia Durant l’edat mitjana formà part, bé que gaudint d’autonomia, del patrimoni de Sant Pere La ciutat, que manté un caràcter medieval, conserva restes romanes del temple de Júpiter i de les muralles a l’antiga acròpolis La…
Novara

Catedral de Novara
Francisco Anzola (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, capital de la província homònima.
Situada a la plana del Po, al NE de Torí i a l’W de Milà, és un actiu centre comercial agrícola arròs, cereals i un nucli industrial indústria tèxtil cotó, seda, fibres artificials, química i mecànica i arts gràfiques Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres cap a Milà, Torí i els Alps llac Major D’origen gal, Cèsar la convertí en un municipi florent, amb vitalitat comercial Al segle IV esdevingué seu episcopal Capital d’un comtat segle X i ciutat lliure segle XI, fou durant molt de temps la segona ciutat important del ducat de Milà, i en seguí les vicissituds Marquesat 1538, passà…
Orvieto
Façana principal de la catedral d' Orvieto
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Terni, a l’Úmbria, Itàlia, situada dalt d’un turó que domina la vall del riu Paglia.
Centre agrícola, la seva principal producció és el vi La indústria és artesanal Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia Pertangué a gots i a bizantins Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs els Monaldeschi i gibellins els Filippeschi El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860 La ciutat conserva restes d’època etrusca s IV aC,…
Perusa
Perusa amb la Fontana Maggiore, a primer terme
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia, entre la vall del Tíber i el llac Trasimè.
Conserves alimentàries, manufactures ceràmiques, fàbriques de llumins Universitat, fundada el 1307 Arquebisbat catòlic Ciutat etrusca Perusia , hagué de sotmetre's a Roma el 295 aC Octavi la féu cremar amb motiu de la guerra de Perusa 41-40 aC, però la reconstruí acabada aquesta Pertangué a l’exarcat de Ravenna i el 754 s’integrà als Estats Pontificis, bé que aconseguí d’independitzar-se'n després El 1540 revertí al domini del papa i el 1860 s’integrà al novell estat italià Conserva restes etrusques la porta de la Mandorla, l’arc dit d’August, la porta Marzia, etc, i nombroses necròpolis…
Tarquínia
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
És situada en un petit turó 149 m alt vora la mar Tirrena, al N de Civitavecchia Fundada al començament del segle X aC, durant els segles VIII-VI aC fou un dels estats etruscs més potents Al segle IV aC s’uní a Roma com a estat federat La seva preponderància decaigué a causa de les invasions germàniques, i al segle VI la població es traslladà al lloc del veí castell de Corneto i n'adoptà el nom Durant l’edat mitjana fou molt cobejada pels seus recursos agrícoles i el comerç actiu, i resistí amb èxit diversos setges Possessió dels Estats Pontificis segle XIV, Eugeni IV li tornà la seu…
Bríndisi
Ciutat
Capital de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada vora l’Adriàtica.
És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques petroquímica i aeronàutica Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental Hi ha aeroport internacional Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi aixecada el 1192 pel rei normand Tancred, el castell del segle XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro romànica del segle XI, de planta circular, Santa Maria de Casale d’estil romanicogòtic del segle XIV i de Santa…
Mòdena
Façana de la catedral de Mòdena (segles XII-XIII)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, entre el Secchia i el Pamaro, és un important centre comercial i nus de comunicacions Començà a créixer a l’època de la unificació italiana i ultrapassà les muralles que envolten la ciutat medieval de forma pentagonal Indústria d’automòbils Maserati, de material ferroviari i fabricació de calçats Universitat i diversos centres d’ensenyament Seu arquebisbal Habitada pels lígurs i pels etruscs, fou ocupada successivament pels bois segle V aC i pels gals segle IV dC Al segle VI fou conquerida pels llombards, que la disputaren als bizantins L’any 961 passà als…
Brescia
Ciutat
Capital de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la sortida de la vall Trompia.
És un centre agrícola fruita, vinya, horta i comercial d’intercanvi entre els Alps i la plana, amb una antiga tradició industrial fàbriques d’armes i amb indústria moderna metallúrgia, material ferroviari, automòbils, mecànica de precisió, productes químics i un nus de comunicacions Entre els edificis religiosos de l’edat mitjana i del Renaixement, conserva la catedral vella o Rotonda ss XI-XII, el Broletto ss XII-XIII, les esglésies de Sant Francesc s XIII, Sant Joan Evangelista s XV i Santa Maria dels Miracles s XVI i la catedral nova des del 1604 Dels civils cal esmentar la…