Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Bronte
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a Sicília, Itàlia.
Emplaçada al vessant occidental de l’Etna, és un centre agrícola productor de cereals, vi, oli, ametlles i fruites
Afragola
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Suburbi del NE de Nàpols, és un centre i mercat agrícola, principalment de cereals, fruites i cànem Té indústria derivada del cànem i farineres
Arzano
Ciutat
Municipi de l’àrea suburbana del Gran Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situat a la zona on els Campi Flegrei, davallant lentament, es confonen amb la plana, constitueix una àrea agrícola que subministra fruites i verdures al mercat napolità També produeix cànem i lli
Cuneo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, situada a la confluència dels rius Stura di Demonte i Gesso.
És el centre comercialitzador dels productes agrícoles de la regió cereals, vi, fruites i un important nucli industrial indústria metallúrgica, mecànica, química, alimentària, arts gràfiques, destilleries que ha triplicat la població en els darrers vint-i-quatre anys Centre turístic afavorit per la proximitat amb França
Aversa
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia.
És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…