Resultats de la cerca

Nus ferroviari Refineria de petroli, unida amb Gènova per oleoducte Fabricació de goma sintètica

Centre industrial i agrícola a la plana llombarda i nus de comunicacions, destaca la indústria tèxtil, la de mobles i la del vidre

Neix als Alps Rètics i recorre la Valtellina, on és aprofitat per diverses hidrocentrals El seu règim alpí és regulat al llac de Como, a la sortida del qual rega la plana llombarda, fins a desembocar al Po, prop de Cremona

Important nucli industrial tèxtil, metallúrgic, de mecànica, subsidiari de Milà El 1176 hi tingué lloc la batalla de Legnano , entre els exèrcits de la Lliga Llombarda i el de l’emperador Frederic Barba-roja , amb la victòria dels primers, la qual cosa obligà Frederic a signar la treva de Venècia 1177

Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo

Situada a la riba dreta del Sesia, és el centre d’una vasta planura ben irrigada on hom conrea arròs n'és el mercat europeu més important Antic Oppidum Vercellae s II aC, després de la caiguda de l’imperi Romà fou ducat longobard, i més tard capital d’un comtat carolingi Passà als Savoia el 1427, i fou ocupada per Castella del 1638 al 1659 i breument per França 1704 El 1814 tornà al domini dels Savoia El monument principal és la basílica de Sant'Andrea s XIII, llombarda i gòtica, al costat de la qual hi ha una abadia cistercenca, amb un claustre molt notable

Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615 Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I…

És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s XVI passà als…

Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp L’existència de gas natural i de petroli Supercortemaggiore afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques Bisbat catòlic Colònia creada per Roma 218 aC, resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals 200 aC L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots El papa Urbà II hi convocà un concili 1095 per a combatre l’emperador Enric IV Formà part de la primera s XII i segona lliga llombarda 1226 El 1270…

Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al s IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…