Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Po
Riu
Riu d’Itàlia que recull les aigües dels vessants de migjorn dels Alps i del N dels Apenins (652 km de longitud i 70 742 km2 de conca).
Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el Ticino i l’…
Dora Baltea
Riu
Riu d’Itàlia, afluent, per l’esquerra, del Po (160 km).
Neix als Alps, prop del Mont Blanc Seguint la direcció est travessa la Vall d’Aosta, i després flueix cap al sud Passa per Ivrea i desguassa al Po, prop de Chivasso De règim nivoglacial, té un cabal màxim de 93 m 3 /s pel juliol És aprofitat per a la irrigació i per a la producció d’energia hidroelèctrica
Arno

El riu Arno al seu pas per la ciutat de Florència
© Irene Toro
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (245 km de longitud; 8250 km2 de conca).
El seu règim és nivopluvial amb un màxim a la primavera i un altre a la tardor Neix al Monte Falterona, flueix en direcció N-S drenant el Casentino, i entra al pla d’Arezzo, on pren la direcció E-W i s’encaixa en la vall de Valdarno, en direcció N-NW, entre el Pratomagno i els Monti di Chianti Presa la direcció E-W, passa per Florència i rep el Greve i l’Elsa per l’esquerra, i l’Ombrone per la dreta A Pontedera rep l’Era, i el seu curs es fa navegable, en entrar en una plana alluvial, on es troba Pisa Desemboca a la mar Lígur, vora la població de Marina di Pisa
Assís
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX…
Apenins
Serralada
Serralada de plegament alpí que travessa Itàlia de nord-oest a sud-est i en forma la columna vertebral, enllaça, al nord, amb els Alps Marítims i, al sud, amb la cadena de l’Atles, mitjançant l’arc sicilià (1 500 km de llargada i 150 km d’amplada màxima).
Els Apenins són constituïts sobretot per roques sedimentàries del Triàsic, del Juràssic, del Cretaci, de l’Eocè i del Miocè, igual que les àrees externes dels Alps Al final de l’Eocè, el plegament fou màxim i s’inicià l’activitat volcànica Els moviments tectònics continuen encara actualment, tal com demostra el Pliocè poc plegat i aixecat a més de 1000 m d’altura i l’activitat volcànica els volcans Stròmboli i Vulcano, a les illes Eòlies Vesuvi a Nàpols i sísmica, que fan dels Apenins una de les serralades de plegament més joves del món Pel nord, els Apenins s’estenen per la Ligúria i formen…
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts…
Bolonya
Vista general de Bolonya
© JoMV
Ciutat
Ciutat de l’Emília, capital de la província de Bolonya i de la regió d’Emília-Romanya, Itàlia, entre els rius Reno i Savena.
Centre comercial d’una regió agrícola fèrtil i ben explotada, i nucli industrial molt desenvolupat metallúrgia, material ferroviari, motocicletes, mecànica de precisió, productes farmacèutics Centres d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada al segle XI, i la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, fundada el 1955 És un nus de comunicacions, situat en una posició clau entre el nord i el centre d’Itàlia ferrocarril, autopistes i aeroport internacional És seu arquebisbal Monuments de Bolonya Ciutat d’interès artístic, en són…
Roma
La Piazza Navona
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Itàlia, del Laci i de la província homònima.
La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…