Resultats de la cerca

Es mostren 4 resultats

península de Sorrento

Península
Península de la costa de la Campània, Itàlia, a la mar Tirrena, entre el golf de Nàpols (N) i el de Salern (S).
Prop de la seva prolongació extrema, Punta Campanella, hi ha l’illa de Capri Muntanyosa altitud màxima, 1 443 m, els seus centres principals són Sorrento i Amalfi
Gran enciclopèdia catalana

cap Spartivento

Cap
Cap de l’extrem meridional de Calàbria, Itàlia, a la costa de la mar Jònica, en una prolongació oriental de l’Aspromonte.
Gran enciclopèdia catalana

Sicília

Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)

Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)

Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Gran enciclopèdia catalana

Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
Gran enciclopèdia catalana