Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
San Cataldo
Ciutat
Ciutat de la província de Caltanisseta, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Extracció de sofre, potassa i sal gemma
Comacchio
Ciutat
Municipi de la província de Ferrara, a l’Emília-Romanya, Itàlia, que comprèn 13 petites illes de la llacuna de Comacchio.
Els seus recursos són la pesca, l’explotació de la sal i les indústries alimentàries
Augusta
Ciutat
Ciutat de la província de Siracusa, a Sicília, Itàlia.
Situada vora el golf d’Augusta Centre industrial sabó, ciment, refineria de petroli i port d’exportació sal i argila
Quartu Sant’Elena
Ciutat
Ciutat de la província de Càller, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Té destilleries, fàbriques de paper, de bicicletes i de motocicletes Exporta vi i cereals Té extenses mines de sal a la rodalia Conserva l’església de San Pietro s XIII
Càller
Ciutat
Capital de la província homònima i de la regió autònoma de Sardenya, Itàlia.
És situada a la desembocadura del Flumini Mannu, vora el golf de Càller De clima temperat i sec, és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’illa Les indústries principals són la química, l’alimentària, la construcció de vaixells i la fabricació de ciment i maquinària Altres recursos són l’explotació de la sal i la pesca El port, molt actiu, exporta sal, suro, pells, formatge, minerals i vi Té aeroport internacional És el centre comercial de tota la Sardenya central i meridional Centre d’ensenyament superior Università di Cagliari, fundada el 1606, restaurada el 1764 i reformada el…
Caltanissetta
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia.
És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a…
Volterra
La Porta all’arco, mostra de l’art etrusc de Volterra
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, situada entre les valls dels rius Era i Cecina.
Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al segle XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del segle VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre…
Calàbria
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que comprèn les províncies de Catanzaro, Cosenza, Crotona, Reggio de Calàbria i Vibo Valentia.
La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…
Sicília

Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…